Tres mons

Girona

Deia Escher: les meves idees estan basades en el meu astorament i admiració per les lleis contingudes en el món que ens envolta. Qui es meravella d’alguna cosa pren consciència d’alguna cosa meravellosa. En aquest mateix sentit, Einstein afirmava que l’alegria de mirar i comprendre és el do més bell de la naturalesa. I és que certament, gran part de la bellesa que irradien les matemàtiques rau en la seva capacitat per despullar la natura, en la seva capacitat per descriure-la només a partir d’allò més essencial i pur. Matemàtiques a partir de natura, des de sempre, però també natura a partir de matemàtiques. La fotografia em recorda el gravat dels tres mons d’Escher: arbres despullats que es reflecteixen sobre el mirall d’un llac, fulles que suren sobre aquestes branques virtuals i, a sota, un peix que s’ho mira. En el cas de la fotografia, una fulla sura també sobre la superfície enteixinada d’un enrajolat: matemàtiques que es mimetitzen amb la natura sota la llum d’un fanal prop de l’Onyar... i gent que, passant, s’ho mira. Heus ací el vell combat.