Tangències

Els temporals són sempre renovadors. I en la renovació hi ha sempre mort que dona pas a noves vides. Aquesta era una alzina de grans dimensions en un dels boscos antics d’Escorca. La rabassa esbucada posa al descobert una complexa xarxa de fibres on el joc de tangències i adherències és captivador. La imatge em fa pensar en els problemes geomètrics dels temples japonesos, els Sangaku, en els quals els mestres plantejaven sovint, sobre una tauleta de fusta, situacions de tangència.

Aquí no cal afegir res a la fusta. Hi trobam fibres de Jordan, tancades en si mateixes, tangents -tanmateix- a altres fibres que s’obren i van fent camí. Fibres, també, que quan es toquen esdevenen paral·leles durant un interval de camí per tornar-se a separar.

Sabem que en els punts de contacte les rectes tangents són idèntiques. Però la negació de la premissa no implica la negació de la conseqüència. Trobaríem també, punts en línies separades que comparteixen rectes tangents. I línies que es tornen ajuntar...