Museu del Louvre, París
Rebo aquesta magnífica fotografia de Margalida Grimalt i em serveix per treure la pols a dos llibres. El primer, de Robert Solé, es diu “L’expedició Bonapart. El naixement de l’egiptologia”. Sembla que els intel·lectuals de la Il·lustració estaven convençuts que la cultura i el saber nasqueren a la riba del Nil. D’aquí vendria tota l’afecció francesa per alçar piràmides i obeliscs. A més, tal com diu el títol, aquella fou l’època d’una memorable expedició bèl·lica -però també (...)
-
Flaires de sorra nubiana5 d’abril de 2006, per , -
Mirallet, mirallet...3 d’abril de 2006, perCarrer de l’Estació, Sineu
Un dels best-sellers més venuts de tots els temps és El Codi da Vinci de Dan Brown. En el llibre es fa referència -com no podia esser d’altra manera- a l’esquerrania caligràfica del gran Leonardo. Per entendre-ho fàcilment: aquest geni nascut a Vinci escrivia amb la mà esquerra i sempre de la manera amb que teniu escrita la paraula “Pizza” a la imatge. És a dir, que si qualcú l’hagués mirat en un mirall mentre escrivia, hauria vist un Leonardo especular escrivint amb la mà dreta (...) -
Estrella gasosa30 de març de 2006, perUna estrella pentagonal ben refrescant!
-
La trama discreta24 de març de 2006, perSabem que donada una aplicació $d: X \times X \rightarrow \mathbbR$, on $d(x, y) = 0$ si $x = y$ i $d(x, y) = 1$ si $x \neq y$, aquesta és una mètrica, anomenada discreta. Aleshores donat un conjunt $X$ i una mètrica $d$, direm que $(X, d)$ és un espai mètric. A aquest espai mètric podem aplicar-hi una topologia, la qual direm que és la topologia discreta.
Els oberts i tancats per aquesta topologia són els singletons $\x\$, els quals són punts aïllats.
Aquest espai topològic no és connex però (...) -
Recollir flors20 de març de 2006, perRotonda de Son Fuster, Son Cladera, Son Castelló. Palma.
Menecme, matemàtic grec del s. IV aC i mestre d’Alexandre Magne, fou el primer que inicià de manera sistemàtica l’estudi de les seccions còniques mentre que Apol·loni de Perge escrigué, un segle després, el primer tractat on es descriuen com a germanes la circumferència, l’el·lipse, la paràbola i la hipèrbola. La germanor de les dues primeres, la circumferència i l’el·lipse, és un fet perfectament assimilat per tothom, fins i tot entre els llecs en (...)
0 | ... | 2105 | 2110 | 2115 | 2120 | 2125 | 2130 | 2135 | 2140 | 2145 | ... | 2245


