Aromes muntanyenques

Aromes muntanyenques

Aromes muntanyenques

La camamilla de muntanya o de Maó (Santolina chamaecyparissus var. magonica) és una planta endèmica (només creix a les Balears), petita, intensament aromàtica i de flors ben grogues que tapissen motes arrodonides, olioses, d’un verd oliverenc. Fa l’esplet devers el juny i és molt bona en infusions. És abundant tant a Mallorca com a Menorca, tot i que també es troba a Eivissa (on hi creix, a més, la varietat vedranensis). Potser el millor per olorar el seu perfum és passejar per la costa d’Artà a ple sol o deixar-se perdre pels costers del puig Major un vespre de lluna. I... sí, també d’aquí en podem treure matemàtiques. Fixau-vos en l’estrella central de flors que encara no s’han badat. Cada puntet groc, que serà una flor, està ordenat segons unes línies espirals. Si comptem les que volten en sentit anti-horari, tretze; en sentit horari, vint-i-una. És a dir, Fibonacci! I, a més, no us recorda alguna cosa el disseny d’aquesta flor? Efectivament! El logo del pròxim congrés de l’ICM Madrid 2006. Trobo estrany que tractant-se de matemàtiques, els responsables del logo hagin escollit una “estrella” de 13+13, quan la natura tria sempre dos termes consecutius. Clar que és més fàcil dibuixar-la així. Per si de cas, les inicials del títol d’aquest article ocupen posicions de Fibonacci dins l’alfabet. També n’hi ha, com Bach, que totes les seves lletres són de la successió. No és estrany que el mestre de Leipzig sigui considerat auri...