<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_rubrique=43&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Facem Matem&#224;tiques</title>
		<link>https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151</guid>
		<dc:date>2006-05-02T11:50:16Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>SBM-XEIX</dc:creator>



		<description>&lt;p&gt;Quant fa que no penses matem&#224;tiques?&lt;/p&gt;

-
&lt;a href="https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/" rel="directory"&gt;Facem Matem&#224;tiques&lt;/a&gt;


		</description>


 <content:encoded>&lt;img class='spip_logo spip_logo_right spip_logos' alt=&#034;&#034; style='float:right' src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L120xH90/arton151-fd30f.jpg?1787809459' width='120' height='90' /&gt;
		&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;index&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;ul class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#presen' class='spip_in'&gt;Presentaci&#243;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#info' class='spip_in'&gt;Informaci&#243; general&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href=&#034;http://www.xeix.org/spip.php?page=facem_mat&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Inscripci&#243;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;Informaci&#243; sobre els cursos&lt;/strong&gt;
&lt;ul class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#nombres' class='spip_in'&gt;Introducci&#243; a la Teoria de Nombres i Aplicacions&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#optimitz' class='spip_in'&gt;Optimitzaci&#243;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br class='autobr' /&gt;
&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#logist' class='spip_in'&gt;L'equaci&#243; log&#237;stica: una porta al caos&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#triptic' class='spip_in'&gt;Tr&#237;ptic per imprimir&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;hr class=&#034;spip&#034; /&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;presen&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Presentaci&#243;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&#201;s massa freq&#252;ent la idea que la ci&#232;ncia matem&#224;tica &#233;s&lt;br class='autobr' /&gt;
una ci&#232;ncia r&#237;gida i abstracta, i el que &#233;s pitjor, que est&#224; allunyada del m&#243;n real.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Creim que &#233;s possible actuar sobre aquesta situaci&#243;&lt;br class='autobr' /&gt;
des de les matem&#224;tiques mateixes, encara que no&lt;br class='autobr' /&gt;
exclusivament, per&#242; s&#237; amb independ&#232;ncia.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Vos proposam una altra forma de tornar a gaudir&lt;br class='autobr' /&gt;
pensant matem&#224;tiques, mitjan&#231;ant el treball en la vostra&lt;br class='autobr' /&gt;
pr&#242;pia disciplina: recordant conceptes, aprofundint en&lt;br class='autobr' /&gt;
temes i, per qu&#232; no, resolent q&#252;estions actuals.&lt;br class='autobr' /&gt;
Els cursos que segueixen s&#243;n una aposta decidida a&lt;br class='autobr' /&gt;
qu&#232; &#233;s necessari fer matem&#224;tiques per poder comunicar&lt;br class='autobr' /&gt;
amb entusiasme la nostra ci&#232;ncia.&lt;br class='autobr' /&gt;
Encara que els destinataris principals d'aquests cursos&lt;br class='autobr' /&gt;
s&#243;n els professors de secund&#224;ria, tamb&#233; estan orientats&lt;br class='autobr' /&gt;
a totes aquelles persones amb formaci&#243; matem&#224;tica que&lt;br class='autobr' /&gt;
tenguin la inquietud de tornar a sentir el plaer de fer&lt;br class='autobr' /&gt;
matem&#224;tiques.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aquests cursos formen part d'un projecte de relaci&#243;&lt;br class='autobr' /&gt;
educaci&#243; secund&#224;ria-universitat, parcialment subvencionat per l'&lt;a href=&#034;http://www.uib.es/ICE&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Institut de Ci&#232;ncies de l'Educaci&#243;&lt;/a&gt; (ICE) de&lt;br class='autobr' /&gt;
la Universitat de les Illes Balears.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#index' class='spip_in'&gt;Tornar&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;hr class=&#034;spip&#034; /&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;info&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Informaci&#243; general&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;ul class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; Els cursos es realitzaran entre el 2 i el 31&lt;br class='autobr' /&gt;
d'octubre de 2006.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Els cursos estan estructurats en tres sessions de&lt;br class='autobr' /&gt;
dues hores cada una.
&lt;ul class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; La primera sessi&#243; &#233;s de recordatori de conceptes i d'introducci&#243; a les nocions b&#224;siques del tema.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; En la segona sessi&#243; es presentaran els aspectes m&#233;s rellevants del tema.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; En la tercera es proposaran problemes i&lt;br class='autobr' /&gt;
q&#252;estions relatives al tema presentat per a&lt;br class='autobr' /&gt;
qu&#232; siguin volunt&#224;riament abordades pels&lt;br class='autobr' /&gt;
assistents al curs.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt; A principis d'octubre es fixar&#224; una data, una&lt;br class='autobr' /&gt;
hora i un lloc per efectuar un primer contacte&lt;br class='autobr' /&gt;
entre els participants a cada curs. L'horari i el&lt;br class='autobr' /&gt;
lloc de les sessions posteriors seran consensuats&lt;br class='autobr' /&gt;
en aquesta primera reuni&#243;.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Inscripci&#243; electr&#242;nica &lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Inscripcio-als-cursos-Facem' class='spip_in'&gt;aqu&#237;&lt;/a&gt;.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Pla&#231;: del 2 de maig al 25 de setembre de 2006.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#index' class='spip_in'&gt;Tornar&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;hr class=&#034;spip&#034; /&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;nombres&#034;&gt;&lt;/a&gt; &lt;strong&gt;Introducci&#243; a la Teoria de Nombres i Aplicacions&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Prof. &lt;a href=&#034;http://dmi.uib.es/~gcardona/&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Biel Cardona&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;La Teoria de Nombres &#233;s una de les branques de les matem&#224;tiques amb m&#233;s tradici&#243;. Des dels inicis de la hist&#242;ria d'aquesta ci&#232;ncia, els problemes aritm&#232;tics han despertat l'inter&#232;s de la comunitat cient&#237;fica. Matem&#224;tics com Galois, Gauss, Euler, Klein, Jacobi i tants d'altres han estudiat el problema de l'exist&#232;ncia i, en el seu cas, del c&#224;lcul de les solucions enteres d'una equaci&#243;. Recentment, la demostraci&#243; del Darrer Teorema de Fermat (1630 Fermat&#8212;1995 Andrew Wiles) ha tret la Teor&#237;a de Nombres del seu &#224;mbit especialitzat, i l'ha condu&#239;da fins i tot als mitjans de comunicaci&#243;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per una altra banda, l'increment exponencial en l'&#250;s de les noves tecnologies de comunicaci&#243; (internet, telefonia m&#242;bil, xarxes inal&#224;mbriques,...) ha fet necessari cercar m&#232;todes segurs i eficients per protegir la informaci&#243;.&lt;br class='autobr' /&gt;
En la cru&#239;lla d'aquests dos temes (i tant d'altres) es troben les corbes el.l&#237;ptiques. Aquests objectes han estat utilizats tant per a la demostraci&#243;, per part de Wiles, de certs casos de la conjetura de Shimura-Taniyama-Weil que, en particular, implica el teorema de Fermat, com per a la construcci&#243; de sistemes criptogr&#224;fics segurs i eficients.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Temari:&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;ol class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; Corbes sobre cossos finits: El problema de comptar punts.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Corbes el.l&#237;ptiques: El problema de sumar punts.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Criptografia el.l&#237;ptica: El problema de trobar punts.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Varietats de dimensi&#243; superior: El problema de no tenir punts.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Modularitat i aplicacions: Wiles li posa a Fermat el punt.&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#index' class='spip_in'&gt;Tornar&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;hr class=&#034;spip&#034; /&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;optimitz&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Optimitzaci&#243;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Prof. &lt;a href=&#034;http://dmi.uib.es/~jairo/&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Jairo Rocha&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'increment de la competitivitat en els sectors de serveis i industrial ha creat una demanda de solucions &#242;ptimes o demostradament properes a l'&#242;ptima per una gran quantitat de problemes d'optimitzaci&#243; a gran escala. A m&#233;s, es desitgen explorar un ampli rang d'alternatives en la cursa per millorar la productivitat i l'efici&#232;ncia. Alguns d'aquests problemes impliquen escollir d'un conjunt inifinit d'alternatives, mentre que d'altres, d'un conjunt finit, el que crea la divisi&#243; natural entre l'optimitzaci&#243; cont&#237;nua i la discreta. L'optimitzaci&#243; requereix modelar amb cura els problemes, fer una an&#224;lisi matem&#224;tica de les estructures resultants, el desenvolupament d'algorismes i les seves an&#224;lisis, i la implementaci&#243; de programes que produeixin solucions pr&#224;ctiques.&lt;br class='autobr' /&gt;
En aquest curs es pret&#233;n millorar l'habilitat per escriure models de problemes reals d'optimitzaci&#243; i comprendre la dificultat d'obtenir solucions &#242;ptimes a alguns d'ells. A m&#233;s a m&#233;s, desenvolupar l'habilitat per analitzar les estrat&#232;gies te&#242;riques de soluci&#243; i els algorismes. Es far&#224; &#232;mfasi en problemes de grafs.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Temari:&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;ol class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; Exemples de models.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Models lineals.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Models enters.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Models no lineals.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Optimitzaci&#243; en models no convexes.&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#index' class='spip_in'&gt;Tornar&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;hr class=&#034;spip&#034; /&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;logist&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;L'equaci&#243; log&#237;stica: una porta al caos&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Prof. &lt;a href=&#034;http://dmi.uib.es/~antonioe/&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Antonio E. Teruel&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;La major part de la ci&#232;ncia actual es fonamenta en la suposici&#243; de qu&#232; el coneixement aproximat d'una llei natural i de les condicions actuals d'un sistema, porten a una predicci&#243; de l'estat futur del sistema que no distar&#224; molt de l'estat real. A partir de 1963 i gr&#224;cies als treballs de E. N. Lorenz aquest punt de vista ha hagut de substituir-se en moltes disciplines per un altre que accept&#224;s que petites llacunes de coneixement en la situaci&#243; actual d'un sistema duen a prediccions acceptables per a curts per&#237;odes de temps, per&#242; completament err&#242;nies a llarg termini.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;El m&#233;s sorprenent va ser que els sistemes din&#224;mics que patien aquest tipus d'anomalies distaven molt de ser exepcionals i de tenir una forma complicada. A la d&#232;cada dels 70 es va demostrar que sistemes din&#224;mics construits mitjan&#231;ant equacions en difer&#232;ncies molt senzilles ja tenien aquest car&#224;cter &#8220;ca&#242;tic&#8221; o com a m&#237;nim indistingible d'un proc&#233;s aleatori. Una d'aquestes equacions &#233;s l'anomenada equaci&#243; log&#237;stica.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A aquestes sessions utilitzarem aquesta equaci&#243; per donar un cop d'ull a la teoria del caos.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;i&gt;Temari:&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;
&lt;ol class=&#034;spip&#034;&gt;&lt;li&gt; Sistemes din&#224;mics. Definici&#243;. Espai de fase. &#210;rbites.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Sistemes din&#224;mics discrets. L'equaci&#243; log&#237;stica.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; Diagrama de bifurcacions: cascada de duplicaci&#243; de per&#237;ode.&lt;/li&gt;&lt;li&gt; La constant de Feigenbaum.&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;
&lt;p&gt;&lt;a href='https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Facem-Matematiques-151#index' class='spip_in'&gt;Tornar&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;a name=&#034;triptic&#034;&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		
		<enclosure url="https://www.xeix.org/IMG/pdf/Triptic.pdf" length="918992" type="application/pdf" />
		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Inscripci&#243; als cursos Facem Matem&#224;tiques</title>
		<link>https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Inscripcio-als-cursos-Facem</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/Inscripcio-als-cursos-Facem</guid>
		<dc:date>2006-05-02T11:39:15Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>SBM-XEIX</dc:creator>



		<description>

-
&lt;a href="https://www.xeix.org/activitats-sbm-xeix/Activitats-finalitzades/Facem-Matematiques/" rel="directory"&gt;Facem Matem&#224;tiques&lt;/a&gt;


		</description>


 <content:encoded>
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
