SBM-XEIX

Més voltes a la xeix

2006-01-07T09:59:52Z

Ara que ha acabat el 2005, me n'he adonat que l'any del nostre naixement com a Societat estava ja anunciat a les estrelles... bé, si més no al logo de l'any QuiXot.

A més, com va dir algú, xeix també es pot escriure com a

I clar, si construim la funció llavors, en virtud de l'equació d'Euler, , que és justament el patrimoni inicial de la Societat (i si qualcú no ho creu, que miri els estatuts). Tota un signe d'identitat!

Cercant els orígens de la paraula xeix

Antònia Martorell — 2005-12-22T11:28:25Z

Cercant els orígens de la paraula xeix, hem trobat que els àrabs utilitzaven la paraula shay, que significa cosa, per referir-se a la incògnita de les equacions. A les traduccions espanyoles de les obres àrabs (a l'escola de traductors de Toledo), s'utilitza aquesta paraula però transcrita en caràcters romans, xay.

Els italians, però, preferiren utilitzar la paraula cosa. “En Italia, en cambio, cuando se empezaron a realizar traducciones a la lengua vernácula, se optó por la palabra cosa. La cosa era por tanto lo que se quería determinar. El nombre extendió su campo semántico y al arte de resolver ecuaciones se le llamó el arte de la cosa y a los que lo practicaban se les denominó cosistas.” ( [Mart], pàg. 23).

Segons [Mart], algunes persones pensen que es va abreujar la paraula xay utilitzant la inicial, x. I que el seu ús es va generalitzar fins arribar a la situació actual, en què tothom utilitza la lletra x com a incògnita.

A Mallorca encara hi ha gent que utilitza xeix per designar a la lletra x, per tant, pensam que la paraula xay va derivar en xeix.

Així, s'han conservat els orígens de la incògnita en la lletra x...

[Mart] Martín Casalderrey, F. Cardano y Tartaglia. Las matemáticas en el Renacimiento italiano. Col·lecció La matemática en sus personajes, núm. 4. Madrid. Editorial Nivola, 2000.

Ja som més de 100

Maria Barceló — 2005-12-02T18:20:56Z

Tot començà fa un parell de mesos quan un grup reduït de persones, amb molta il·lusió i ganes de fer feina, va prendre la iniciativa de dotar a les Illes Balears d'una societat de matemàtiques. D'aquesta manera, les Balears deixarien de ser una de les dues comunitats autònomes que no disposaven d'aquest tipus de societat i gaudirien d'una institució encarregada de potenciar i donar a conèixer la utilitat de les matemàtiques.


Ja som més de 100

Aquest projecte s'ha fet realitat amb els primers cent socis els quals pertanyen majoritàriament al món educatiu. D'aquests socis, la majoria són professors de secundària que treballen a Mallorca, però a poc a poc es va fent realitat l'objectiu que la societat estigui formada per socis de totes les illes i de tots els estaments educatius: infantil, primària, secundària, universitat, estudis no-reglats,...

Esperem que com a societat oberta a empreses, agents socials i al món educatiu en general es vagin incorporant, cada vegada més, membres de tots els diversos àmbits i de les diferents illes i així, entre tots, poguem dur a terme la meravellosa tasca de donar a conèixer les matemàtiques.

La tauleta babilònica YBC-7289

Josep L. Pol i Llompart — 2005-11-25T15:21:12Z

En el transcurs de la jornada inaugural de la societat, l'Ajuntament de Marratxí obsequià tots els presents amb una reproducció en fang de la tauleta cuneïforme de la col·lecció babilònica de Yale catalogada com a YBC-7289. Feta per Pilar Sastre, de l'Escola Municipal de Ceràmica, es tracta de la representació d'un quadrat amb les seves diagonals. En ella hi figuren el valor del costat, 30, i del càlcul de la diagonal a partir de l'arrel quadrada de dos. Si en voleu més detalls, podeu obrir la presentació adjunta (Power-Point). Tot un tresor matemàtic.

Escoltar Fibonacci

Josep L. Pol i Llompart — 2005-11-24T13:15:33Z


Escoltar Fibonacci

Després de la presentació oficial de la societat, els assistents poguérem gaudir d'una sorpresa musical.
Durant quatre o cinc minuts, vàrem poder escoltar una peça contemporània de música electrònica escrita pel músic Joan Serra i Morlà (Palma 1963) i basada en la successió de Fibonacci.

Aquesta petita obra és fruit d'un encàrrec que en ocasió de l'any mundial de les matemàtiques (2000) li feu el seminari permanent ]Entorn,Obert[.
Es tracta d'una manipulació electrònica de les notes musicals escollides segons l'esmentada successió del matemàtic pisà.
Una música molt especial i suggerent.

Crònica de la Jornada Inaugural

Antònia Martorell — 2005-11-21T22:40:00Z

L'acte reuní un centenar llarg de persones i comptà amb la presència de representants d'altres entitats afins d'arreu de l'estat que així l'apadrinaven.

La Jornada Inaugural volia ser una presentació en societat i un primer punt de trobada per a totes aquelles persones interessades en el món de les matemàtiques. El programa de l'acte recollí també, en si mateix, una de les intencions primigènies de la societat: persuadir la gent que no hi ha cultura sense ciència.


Crònica de la Jornada Inaugural

L'acte es desenvolupà segons el programa previst:

17:00 h Recepció i visita guiada de la Fundació Pilar i Joan Miró

18:00 h Presentació institucional de la SBM-XEIX

18:45 h Audició d'una peça musical de Joan Serra creada a partir de la serie de Fibonacci

18:55 h Fotografia oficial dels socis i sòcies fundadores

19:00 h Conferència: El cultiu de la mirada matemàtica a càrrec del Dr. Claudi Alsina

20:00 h Concert de música medieval i renaixentista a càrrec de Grallalsac

21:00 h Àpat i cloenda


Crònica de la Jornada Inaugural

Presidiren la taula

el Sr. Albert Violant i Holz, president de la junta gestora de la Societat Balear de Matemàtiques,

el Sr. Carles Casacuberta Vergés, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (Scm),

el Sr. Pep Sales i Rufí, secretari general de la Federació Espanyola de Societat de Professors de Matemàtiques (Fespm),

el Sr. Josep Rey Cano, vicepresident de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat),

el Sr. Manolo González Hidalgo, cap d'estudis de Matemàtiques de la Universitat de les Illes Balears UIB,

la Sra. Magdalena García Gual, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Marratxí,

i la Sra. Marta Jacob Escauriaza, directora general de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació.


Crònica de la Jornada Inaugural

Els assistents a la presentació vàrem rebre com a obsequi una banda de Möbius amb una frase molt suggerent i una tauleta de fang que recreava una tauleta babilònica cuneïforme on es representa un valor aproximat de l'arrel quadrada de dos.

A més, es va exposar una taula en forma d'estrella pentagonal amb els cinc sòlids platònics, obra dels membres de la Junta Gestora.

Després de l'acte de presentació es convocarà la primera assemblea general per elegir la primera junta directiva oficial de la Societat.

Podeu observar unes fotografies de tota la jornada.

La Banda de Möbius

2005-11-20T19:52:59Z

El dia de la Jornada Inaugural de la SBM-XEIX, juntament amb el programa i la reproducció de la tauleta babilònica, es feu entrega d'un braçalet. Aquest representava la “Banda de Möbius”, formada per una cinta o tira de paper llarga i rectangular, on s'ha rotat uns dels extrems 180º, respecte de l'altre i unint-los formant un llaç.

La banda de Möbius és una superfície bidimensional que té una sola cara. Aquest fet es pot comprovar dibuixant una línia al llarg de la banda: la línia torna a passar per el punt inicial dues vegades (una per el costat oposat del paper, i la segona al completar la línia). Una altra propietat curiosa de la banda de Möbius és que si es talla la banda al llarg de la línia dibuixada en el centre del llaç, es converteix en un únic llaç amb dues cares, en lloc de quedar dividit en dos llaços. La banda de Möbius rep el seu nom al matemàtic alemany August Ferdinand Möbius, que fou un pioner de la topologia a principis del segle XIX.

La que es va entregar, duia escrit el dia de la inauguració de la SBM-XEIX a la Fundació Pilar i Joan Miró, juntament amb un escrit que deia:

...d'aquí a l'infinit per un camí recurrent ple de noms, nombres i revolts, en companyia de totes aquelles persones que fornides amb l'art i el saber de les matemàtiques, i amb la mirada projectada vers les coordenades de l'entrellum, debanen l'algorisme d'una vida que ens has de portar...

Per a més informació podeu visitar la pàgina web:

http://www.grupmapnet.com/problematiques/curiositats/c1/moebius.htm

Els cossos platònics

2005-11-12T17:39:55Z

L'estrella pentagonal era un dels símbols més preciats pels grecs. De fet, era el símbol distintiu dels Pitagòrics.


Els cossos platònics

El dia de la Inauguració vam voler retre homenatge a aquest símbol tan matemàtic com és el de l'estrella pentagonal fent-hi una petita aportació. Es va construir una taula amb forma d'estrella pentagonal regular, i en cada una de les puntes hi vam col·locar un dels cinc sòlids platònics.

Les fustes que es van utilitzar per construir aquesta taula són:

Cada un dels sòlids anava associat a un dels elements que els grecs consideraven essencials.

Tetraedre: Foc. Hi vam posar una espelma vermella sobre una base en forma de triangle de Reuleaux (gràcies Claudi, per mostrar-nos aquest triangle).


Els cossos platònics

Hexaedre: Terra. Hi vam posar un cossiol amb terra.


Els cossos platònics

Octaedre: Aire. Hi vam posar una bufeta.


Els cossos platònics

Icosaedre: Aigua. Hi vam posar un tassó amb gel.


Els cossos platònics

Dodecaedre: Èter. Hi vam posar un planisferi.


Els cossos platònics

Al mig hi vam posar un cercle amb els següents poemes:


Els cossos platònics

A LA DIVINA PROPORCIÓN

A ti, maravillosa disciplina,

media, extrema razón de la hermosura,

que claramente acata la clausura

viva en la malla de tu ley divina.

a ti, cárcel feliz de la retina,

áurea sección, celeste cuadratura,

misteriosa fontana de mesura

que el Universo armónico origina.

A ti, mar de los sueños, angulares,

flor de las cinco formas regulares,

dodecaedro azul, arco sonoro.

Luces por alas un compás ardiente

Tu canto es una esfera transparente.

A ti, divina proporción de oro.

Rafael Alberti

SONET ALS POLÍEDRES

Cinque corpi in natura son producti,

Da naturali semplici chiamati,

Perchè a ciascum composito adunati

Per ordine concorran fra lor tutti.

Immixti, netti e puri fur constructi;

Quattro elementi e ciel così nomati,

Quali Platone vol che figurati

L'esser dien a infiniti fructi.

Ma perchè el vacuo natura abhorre,

Aristotil, in quel de coelo et mundo,

Per se non figurati volse porre.

Però l'ingegno geometra profundo

Di Plato e d'Euclide piacque exporre

Cinqu'altri che in sfera volgan tundo,

Regolari, d'aspecto iocundo,

Commme vedi, de lati e basi pare

E un altro sexto mai se po formate.

Luca Pacioli

Bibliografia:
- Els sòlids pitagoricoplatònics. Geometria, Art, Mística i Filosofia. Pedro Miguel González Urbaneja. Biaix número 21 (desembre 2003), pp. 10-24.
- The Greek Elements

La Junta Gestora

SBM-XEIX — 2005-11-08T14:45:36Z

Aquí podeu veure els membres de la Junta Gestora de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX a la Jornada Inaugural.

D'esquerra a dreta:
Guillem Àngel Llabrés Munar,
Rita Moll Allès,
Josep Lluís Pol Llompart, (vice-president)
Maria Del Mar Rigo Rigo,
Miquel Mayol Bauzà,
Joan Miquel Arbona Mas, (tresorer)
Maria Barceló Vidal,
Albert Violant i Holz, (president)
Miquel Martorell Fullana,
Antònia Martorell Mir, (secretària)
Daniel Ruiz Aguilera.
Els càrrecs són de la Junta Gestora, a l'espera de formar la Junta Directiva en la pròxima Assemblea ordinària.

Què vol dir XEIX?

SBM-XEIX — 2005-11-04T11:17:22Z

Molta gent es demana què vol dir el sobrenom que hem posat a la Societat Balear de Matemàtiques.

El Diccionari de la llengua catalana, ens diu:

xeix

f Nom de la lletra x X, anomenada també ics. Xaró s'escriu amb xeix; executar s'escriu amb ics.

La qüestió va sorgir a la Junta Gestora, en elegir el nom de la Societat. Gairebé totes les societats de professors de matemàtiques d'arran l'estat espanyol tenen sobrenoms amb característiques matemàtiques:

Sociedad Andaluza de Educación Matemática "Thales"

Sociedad Madrileña de Profesores de Matemáticas "Emma Castelnuovo"

Societat d'Educació Matemàtica "Al-Khawarizmi" de la Comunitat Valenciana

Sociedad Extremeña de Educación Matemática "Ventura Reyes Prósper"

Organización Española para la Coeducación Matemática "Ada Byron"

I un llarg etcètera.

Aleshores vàrem triar aquest nom per a la nostra Societat, ja que és un símbol d'identitat nostre, la lletra X: la incògnita, el 10 en nombres romans, el signe de multiplicar... A més, amb això podíem fer ús d'una paraula que està en desús i que podria desaparèixer.

Podeu trobar aquí més informació de les societats d'educació matemàtica espanyoles.