<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_mot=85&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>L'arrel quadrada de dos</title>
		<link>https://www.xeix.org/Centre-Aprenentatge-Cientificomatematic/recursos/pinzellades-de-cultura-matematica/article/l-arrel-quadrada-de-dos</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/Centre-Aprenentatge-Cientificomatematic/recursos/pinzellades-de-cultura-matematica/article/l-arrel-quadrada-de-dos</guid>
		<dc:date>2020-03-31T09:12:58Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Hist&#242;ria</dc:subject>
		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;gons regulars</dc:subject>
		<dc:subject>Nombres irracionals</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;(Tauleta babil&#242;nica YBC 7289, 1800-1600 aC, Yale Babylonian Collection. Reproducci&#243;: Pilar Sastre) &lt;br class='autobr' /&gt;
Dibuixau quadrats de diferents grand&#224;ries. Mesurau ara les seves diagonals i els seus costats i feis les divisions d'aquestes dues mesures per a cada quadrat. Descobrireu que la relaci&#243; diagonal/costat &#233;s sempre un mateix nombre, una constant, que s'acosta molt a 1,41... &#233;s a dir, a l'arrel quadrada de dos. &lt;br class='autobr' /&gt;
En el cas de la rajola de la fotografia, dividir&#237;em 47/33 = 1,42... una aproximaci&#243; prou bona. (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/Centre-Aprenentatge-Cientificomatematic/recursos/pinzellades-de-cultura-matematica/" rel="directory"&gt;Pinzellades de cultura matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/mot/historia" rel="tag"&gt;Hist&#242;ria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/mot/geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/mot/poligons-regulars" rel="tag"&gt;Pol&#237;gons regulars&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/mot/nombres-irracionals" rel="tag"&gt;Nombres irracionals&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;&lt;span class='spip_document_7548 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH263/babi2-698a4.jpg?1787816860' width='500' height='263' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;(Tauleta babil&#242;nica YBC 7289, 1800-1600 aC, &lt;i&gt;Yale Babylonian Collection&lt;/i&gt;. Reproducci&#243;: Pilar Sastre)&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Dibuixau quadrats de diferents grand&#224;ries. Mesurau ara les seves diagonals i els seus costats i feis les divisions d'aquestes dues mesures per a cada quadrat. Descobrireu que la relaci&#243; diagonal/costat &#233;s sempre un mateix nombre, una constant, que s'acosta molt a 1,41... &#233;s a dir, a l'arrel quadrada de dos.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class='spip_document_7549 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH282/mesures-7d1e5.jpg?1787816860' width='500' height='282' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En el cas de la rajola de la fotografia, dividir&#237;em 47/33 = 1,42... una aproximaci&#243; prou bona.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Si ara pensam la relaci&#243; a l'inversa, aix&#242; voldr&#224; dir, naturalment, que si sabem la longitud del costat d'un quadrat, multiplicant aquesta per l'arrel quadrada de dos, tendrem la seva diagonal. Fa m&#233;s de 3500 anys, els savis babilonis ja ho sabien com ho demostra la tauleta que teniu a la fotografia inicial.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En la tauleta d'aquella fotografia, els s&#237;mbols que apareixen s&#243;n les mesures (en sistema sexagesimal) del costat, de la diagonal i l'arrel quadrada de dos. (Trobareu una descripci&#243; acurada de la tauleta a &lt;a href='https://www.xeix.org/xeix.org/qui-som/El-cami-de-la-fundacio/Jornada-Inaugural/La-tauleta-babilonica-YBC-7289'&gt;YBC 7289&lt;/a&gt;)&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aquesta idea de les relacions constants (la relaci&#243; entre la longitud d'una circumfer&#232;ncia i el seu di&#224;metre &#233;s sempre el nombre pi, la relaci&#243; entre la diagonal i el costat d'un pent&#224;gon regular &#233;s sempre la proporci&#243; &#224;uria...) &#233;s una idea potent i fonamental que hauria de descobrir tot alumne/a en els darrers anys de la seva Educaci&#243; Prim&#224;ria.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'arrel quadrada de dos est&#224; present en diversos &#224;mbits de la vida quotidiana. Aqu&#237; teniu alguns exemples relevants:&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;El sistema DIN de paper&lt;br class='autobr' /&gt;
&lt;span class='spip_document_7550 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH281/paper-ff0d2.jpg?1787816860' width='500' height='281' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;El sistema DIN va fixar que la relaci&#243; entre la longitud i l'amplada d'un paper fos precisament l'arrel quadrada de dos. Aquest fet permet que quan xapam un full DIN A4 per la meitat, els dos fulls resultants -DIN A5- conservin la proporci&#243;, &#233;s a dir, la divisi&#243; llargada/amplada segueixi sent l'arrel quadrada de dos.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'escala temperada&lt;br class='autobr' /&gt;
&lt;span class='spip_document_7551 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH319/piano-35837.jpg?1787816860' width='500' height='319' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;Tal i com s'afinen actualment els instruments, si multiplicam la freq&#252;&#232;ncia d'una nota per l'arrel quadrada de dos, obtindrem la freq&#252;&#232;ncia d'una nota que ha pujat 6 semitons, &#233;s a dir, en llenguatge musical, una quarta augmentada. Aix&#242; vol dir que si el &#034;la&#034; de refer&#232;ncia (la3) vibra a 440 Hz, el re# superior ho far&#224; a (440 x 1,4142) o sigui a 622,25 Hz (cicles per segon).&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Preguntes que ens podem fer:&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; Puc saber l'arrel quadrada de dos de manera exacta fent la divisi&#243; de entre la diagonal i el costat d'un quadrat?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&#201;s impossible perqu&#232; els dibuixos o les construccions reals no s&#243;n mai perfectes i les mesures no s&#243;n -ni seran- mai exactes. Aix&#242; vol dir que de manera pr&#224;ctica no es poden saber m&#233;s que les primeres xifres decimals.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; Quantes xifres decimals t&#233; l'arrel quadrada de dos?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'arrel quadrada de dos &#233;s un nombre irracional. Aix&#242; vol dir que la seva expressi&#243; decimal t&#233; infinites xifres no peri&#242;diques. Una manera d'anar-les calculant (les primeres, clar) &#233;s per iteraci&#243;. &#201;s a dir, anar provant. En realitat aquest &#233;s el m&#232;tode en el que es basa l'algoritme cl&#224;ssic de c&#224;lcul. Actualment se n'han calculat -per altres vies- m&#233;s de cent mil milions.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; Si la relaci&#243; geom&#232;trica no ser&#224; mai exacta, com podem saber que el nombre que te&#242;ricament surt &#233;s l'arrel quadrada de dos?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Pel teorema de Pit&#224;gores. De fet, l'arrel quadrada de dos tamb&#233; ha estat coneguda com a constant pitag&#242;rica.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class='spip_document_7553 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH352/pit2-e831b.jpg?1787816860' width='500' height='352' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; S'ha d'ensenyar a calcular arrels quadrades a m&#224;?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'algoritme de l'arrel quadrada no aporta cap coneixement interessant per a l'alumnat. Per aix&#242;, quan necessitam calcular algunes xifres decimals d'una arrel quadrada, ho feim amb la calculadora, el m&#242;bil, el full de c&#224;lcul...&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
