http://www.xeix.org/ ca SPIP - www.spip.net https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806 http://www.xeix.org/ 108 144 https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/article/glebionis-coronaria https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/article/glebionis-coronaria 2020-03-18T12:59:47Z text/html ca Josep L. Pol i Llompart Espiral Successions <p>(5è dia de confinament per la pandèmia de la COVID-19) <br class='autobr' /> Les margalides de camp són una de les plantes que en aquests moments previs a l'entrada de la primavera ja entapissen els nostres camps. El nom científic que tenia fins no fa molt era Chrysantemum coronarium però, sigui com sigui, ambdós noms al·ludeixen al fet que era una planta que s'emprava per fer corones. Segons Francesc Bonafè (Flora de Mallorca), a Menorca li diuen bòlitx i a Mallorca també li diuen sordonaia. (Trobareu una descripció (...)</p> - <a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory">Cultivar la mirada matemàtica</a> / <a href="https://www.xeix.org/Espiral" rel="tag">Espiral</a>, <a href="https://www.xeix.org/Successions" rel="tag">Successions</a> <div class='rss_texte'><p><span class='spip_document_7517 spip_documents spip_documents_center'> <img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH257/chrisan-74db5.jpg?1787761808' width='500' height='257' alt="" /></span><br class='autobr' /> (5è dia de confinament per la pandèmia de la COVID-19)</p> <p>Les margalides de camp són una de les plantes que en aquests moments previs a l'entrada de la primavera ja entapissen els nostres camps. El nom científic que tenia fins no fa molt era <i>Chrysantemum coronarium</i> però, sigui com sigui, ambdós noms al·ludeixen al fet que era una planta que s'emprava per fer corones. Segons Francesc Bonafè (Flora de Mallorca), a Menorca li diuen bòlitx i a Mallorca també li diuen sordonaia. (Trobareu una <a href="http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/989/especie/chrysanthemum-coronarium-l-" class='spip_out' rel='external'>descripció botànica</a> acurada a l'herbari virtual de la UIB)</p> <p>Les margalides són flors compostes. És a dir, la unitat que vulgarment anomenam flor, és en realitat un conjunt immens de petites flors reunides en una plataforma que els botànics anomenen capítols. Aquestes flors estan inserides de manera que tant en un sentit com en un altre, formen espirals. Si comptam el nombre d'espirals, trobarem dos termes consecutius de la successió de Fibonacci. (La successió de Fibonacci és aquella que comença per 1 i 1, i va sumant sempre els dos darrers termes. És a dir: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55...)</p> <p>A continuació ho podeu comprovar amb la fotografia d'una flor que s'ha manipulat per facilitar el comptatge d'espirals en un sentit i un altre: 21 i 34. No és magnífic?</p> <p><span class='spip_document_7518 spip_documents spip_documents_center'> <img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH234/florss-9eb1b.jpg?1787761808' width='500' height='234' alt="" /></span></p> <p>Doncs encara ho podem acabar d'aclarir fent la divisió d'aquests dos termes. En efecte, 34/21 = 1,619... és a dir, la proporció àuria. Aprofitant que som a casa, podríem descobrir aquesta proporció en la nostra pròpia natura. Descalçau-vos, mesurau la vostra alçada i l'alçada del vostre llombrígol. Dividiu els dos nombres i...</p> <p>(Altra mirada relacionada: <a href="http://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Aromes-muntanyenques" class='spip_out' rel='external'>aromes muntanyenques</a>)</p></div> https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-classic-d-arena https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-classic-d-arena 2014-08-04T10:19:21Z text/html ca Josep L. Pol i Llompart Càlcul Successions <p>Platja de Ses Covetes, Campos <br class='autobr' /> Passejant per l'arenal de ses Covetes, em top amb aquesta piramidal construcció d'arena. Un clàssic que apareix a tots els llibres de text en el tema de les successions. I no és per menys. Les cares laterals ens mostren els nombres naturals consecutius, de dalt abaix i la seva suma, els nombres triangulars. Per capes, apareixen els nombres quadrats perfectes i les seves sumes... s'havia plantejat el seu autor o autora quantes bolles hauria de fabricar perquè la (...)</p> - <a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory">Cultivar la mirada matemàtica</a> / <a href="https://www.xeix.org/Calcul" rel="tag">Càlcul</a>, <a href="https://www.xeix.org/Successions" rel="tag">Successions</a> <div class='rss_texte'><dl class='spip_document_5612 spip_documents spip_documents_center'> <dt><img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH375/piramide-44417.jpg?1787789773' width='500' height='375' alt='' /></dt> </dl> <p><strong>Platja de Ses Covetes, Campos</strong></p> <p>Passejant per l'arenal de ses Covetes, em top amb aquesta piramidal construcció d'arena. Un clàssic que apareix a tots els llibres de text en el tema de les successions. I no és per menys. Les cares laterals ens mostren els nombres naturals consecutius, de dalt abaix i la seva suma, els nombres triangulars. Per capes, apareixen els nombres quadrats perfectes i les seves sumes... s'havia plantejat el seu autor o autora quantes bolles hauria de fabricar perquè la piràmide tengués deu pisos? Si en comptes de ser una piràmide de base quadrada l'hagués feta de base triangular, tendrien la mateixa altura els deu pisos corresponents?</p></div>