<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_mot=74&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Topologia estiuenca</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Topologia-estiuenca</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Topologia-estiuenca</guid>
		<dc:date>2014-08-17T04:58:20Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Topologia</dc:subject>
		<dc:subject>M&#250;sica</dc:subject>
		<dc:subject>Natura</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Les primeres pluges d'estiu han deixat aquest paisatge al cossiol de fulles (Aspidistra elatior) del costat de la cisterna. Cada gota reflecteix, a la seva manera, el camp visual que inclou el fot&#242;graf, les fulles adjacents i el coll de la cisterna. Aquestes deformacions, que &#242;pticament podem anomenar anamorfosis, conviden a la creativitat. &lt;br class='autobr' /&gt;
En el camp de la topologia, totes aquestes superf&#237;cies en blanc i verd de cada gota podrien considerar-se equivalents (homeomorfes) sempre i quan no hi (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Topologia" rel="tag"&gt;Topologia&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Musica" rel="tag"&gt;M&#250;sica&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Natura" rel="tag"&gt;Natura&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_5615 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH367/variacions-e323c.jpg?1787784541' width='500' height='367' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Les primeres pluges d'estiu han deixat aquest paisatge al cossiol de fulles (&lt;i&gt;Aspidistra elatior&lt;/i&gt;) del costat de la cisterna. Cada gota reflecteix, a la seva manera, el camp visual que inclou el fot&#242;graf, les fulles adjacents i el coll de la cisterna. Aquestes deformacions, que &#242;pticament podem anomenar anamorfosis, conviden a la creativitat.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En el camp de la topologia, totes aquestes superf&#237;cies en blanc i verd de cada gota podrien considerar-se equivalents (homeomorfes) sempre i quan no hi hagi trencaments, nom&#233;s deformacions. Aqu&#237; teniu una selecci&#243; per si alg&#250; s'hi vol distreure una mica.&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_5616 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH500/graella_gotes-c7f23.jpg?1787784541' width='500' height='500' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;En el camp de la m&#250;sica, trobar&#237;em un cert equivalent en la forma de les Variacions, que s&#243;n aquelles composicions que prenen un tema musical i el van modificant tant mel&#242;dicament com r&#237;tmica, per&#242; sempre amb una base harm&#242;nica m&#233;s o manco reconeixible. S&#243;n famosos els casos de les variacions Goldberg per a clave de Bach o les variacions Diabelli per a piano de Beethoven.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Recordant Bach</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Recordant-Bach</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Recordant-Bach</guid>
		<dc:date>2012-07-28T00:05:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Estad&#237;stica</dc:subject>
		<dc:subject>Aritm&#232;tica</dc:subject>
		<dc:subject>S&#237;mbols</dc:subject>
		<dc:subject>C&#224;lcul</dc:subject>
		<dc:subject>M&#250;sica</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Sentir sonar un orgue hist&#242;ric com el de la bas&#237;lica de Sant Francesc de Palma de les mans (i peus) del seu titular, Arnau Reyn&#233;s, &#233;s sempre un luxe, quant i m&#233;s si el que sona &#233;s de Bach. La relaci&#243; del mestre de Leipzig amb les matem&#224;tiques ha esdevingut un tema gaireb&#233; mitol&#242;gic. Segurament hi t&#233; molt a veure la tremenda productivitat de Bach. &#201;s tan gran, que &#233;s un camp adobat per cercadors de esot&#232;riques relacions entre m&#250;sica i nombres. Trobar ordres musicals en l'obra de Bach que tradu&#239;ts a (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Estadistica" rel="tag"&gt;Estad&#237;stica&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Aritmetica" rel="tag"&gt;Aritm&#232;tica&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Simbols" rel="tag"&gt;S&#237;mbols&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Calcul" rel="tag"&gt;C&#224;lcul&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Musica" rel="tag"&gt;M&#250;sica&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_4780 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/arnau2-9ea2f.jpg?1787760625' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Sentir sonar un orgue hist&#242;ric com el de la bas&#237;lica de Sant Francesc de Palma de les mans (i peus) del seu titular, Arnau Reyn&#233;s, &#233;s sempre un luxe, quant i m&#233;s si el que sona &#233;s de Bach. La relaci&#243; del mestre de Leipzig amb les matem&#224;tiques ha esdevingut un tema gaireb&#233; mitol&#242;gic. Segurament hi t&#233; molt a veure la tremenda productivitat de Bach. &#201;s tan gran, que &#233;s un camp adobat per cercadors de esot&#232;riques relacions entre m&#250;sica i nombres. Trobar ordres musicals en l'obra de Bach que tradu&#239;ts a nombres tenguin algun sentit, &#233;s tan f&#224;cil com trobar el teu nom en algun tram decimal del nombre d'or si el que vols afirmar &#233;s que ets perfecte. Probabilitat u. Llevat d'alguns estudiosos que es prenen el tema seriosament, trobareu afirmacions copiades d'alg&#250; que ha interpretat el que havia migllegit en una p&#224;gina d'internet...&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&#242; &#233;s cert, hi ha evid&#232;ncies inq&#252;estionables. Mirant un f&#242;rum de discussi&#243; divertid&#237;ssim trob que &#034;Bach mor&#237; tal dia com avui, un 28 de juliol de 1750. 28 del 7, &#233;s a dir, 28 per 7, que &#233;s el mateix que 14x14. I clar, tothom sap que en guematria, l'art cabal&#237;stic de posar nombres a les lletres, B+A+C+H sumen catorze! Per&#242; clar, d'aix&#242; de triar el dia de la teva mort se'n diu su&#239;cidi.&#034; Si fos aix&#237;, podria haver esperat un anyet i aix&#237; el 1751 sumaria tamb&#233; catorze (1+7+5+1).&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Clar que si un mira el dia de naixement, que dif&#237;cilment pogu&#233; triar, resulta que fou el 21 de mar&#231; de 1685. I clar, 21 del 3, 213, o sigui, BAC (ja ho s&#233;, falta la H per&#242; tanmateix no sona i en Joan Sebasti&#224; era m&#250;sic). Per tant, se demostra que fou un home escollit per D&#233;u. Ara el problema &#233;s esbrinar quin D&#233;u, perqu&#232; resulta que a l'Alemanya luterana, el canvi del calendari juli&#224; al gregori&#224; esdevingu&#233; en vida de Bach, l'any 1700, i si prenem el seu dia de naixement en el calendari vigent, el gregori&#224;, el seu natalici seria el 31 de mar&#231; d'aquell mateix any i la cosa ja no funcionaria tan b&#233;. Res, que D&#233;u ha de ser protestant per for&#231;a. Cosa que est&#224; b&#233; saber en els temps de crisis que ens ha tocat viure.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>M&#246;ebius i Bach</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Nou-article,1824</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Nou-article,1824</guid>
		<dc:date>2012-01-10T06:57:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Topologia</dc:subject>
		<dc:subject>M&#250;sica</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Passejant pel carrer dels Oms a Ciutat, trob en el mostrador d'una botiga de decoraci&#243; aquesta entremaliadura musical i me'n tem que es tracta d'un piano-pentagrama mo&#232;bic! &lt;br class='autobr' /&gt;
&#201;s curi&#243;s que la -ara ben famosa- banda de M&#246;bius no fos descoberta fins el 1858 i, justament aquest any, ho fessin dues persones simult&#224;niament. A m&#233;s d'August Ferdinand M&#246;bius, ho feu tamb&#233; el teut&#243; Johann Benedict Listing. Sembla, emper&#242;, que M&#246;bius li don&#224; m&#233;s voltes... De fet, segons el MacTutor de la Universitat escocesa de (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Topologia" rel="tag"&gt;Topologia&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Musica" rel="tag"&gt;M&#250;sica&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_4475 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/jpg_piano-2-70deb.jpg?1787800875' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Passejant pel carrer dels Oms a Ciutat, trob en el mostrador d'una botiga de decoraci&#243; aquesta entremaliadura musical i me'n tem que es tracta d'un piano-pentagrama mo&#232;bic!&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&#201;s curi&#243;s que la -ara ben famosa- banda de M&#246;bius no fos descoberta fins el 1858 i, justament aquest any, ho fessin dues persones simult&#224;niament. A m&#233;s d'August Ferdinand M&#246;bius, ho feu tamb&#233; el teut&#243; Johann Benedict Listing. Sembla, emper&#242;, que M&#246;bius li don&#224; m&#233;s voltes... De fet, segons el &lt;a href=&#034;http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Mobius.html&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;MacTutor&lt;/a&gt; de la Universitat escocesa de Saint Andrews, els estudis de M&#246;bius sobre la seva banda foren descoberts p&#242;stumament.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Jos Leys ha fet una combinaci&#243; ben reeixida d'aquesta banda i l'Ofrena Musical de Bach al &lt;a href=&#034;http://www.youtube.com/watch?v=48EKEPYVl0M&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;youtube&lt;/a&gt;, possiblement inspirada en el magn&#237;fic llibre de Douglas Hoftstadter &#034;G&#246;del, Escher i Bach&#034;. I &#233;s que en parlar de m&#250;sica i matem&#224;tiques, no podem defugir mai el geni de Bach. Per alguna cosa deia Beethoven que encara que Bach en alemany signifiqui rierol, hauria de significar oce&#224;!&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Si voleu gaudir d'un bon enregistrament d'aquesta Ofrena Musical, teniu el que va fer Jordi Savall amb &lt;i&gt;Le Concert des Nations&lt;/i&gt; al seu segell Alia Vox.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
