<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_mot=73&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Una successi&#243; vin&#237;cola</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Una-successio-vinicola</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Una-successio-vinicola</guid>
		<dc:date>2014-08-25T00:23:57Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Daniel Ruiz</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Vinyes i vi</dc:subject>
		<dc:subject>Proporcionalitat</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Grans magatzems, Palma &lt;br class='autobr' /&gt;
A uns grans magatzems podem trobar, per a un mateix producte, diferents envasos com a la imatge. Primer ens podr&#237;em demanar... quina &#233;s la capacitat de cada una de les botelles? - - (feis-ne una estimaci&#243; abans de seguir llegint!) - - - - Aqu&#237; teniu les capacitats: &lt;br class='autobr' /&gt;
1,5 l = 3/2 l 0,75 l = 3/4 l 0,375 l = 3/8 l 0,1875 l = 3/16 l &lt;br class='autobr' /&gt;
Si ho observam b&#233; estan en forma de progressi&#243; geom&#232;trica, &#233;s a dir, cada una &#233;s la meitat de la seva anterior. &lt;br class='autobr' /&gt;
Aix&#242; ja de per si seria interessant: (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Vinyes-i-vi" rel="tag"&gt;Vinyes i vi&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Proporcionalitat" rel="tag"&gt;Proporcionalitat&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_5619 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH425/vi_01-675f1.jpg?1787779741' width='500' height='425' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Grans magatzems, Palma&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A uns grans magatzems podem trobar, per a un mateix producte, diferents envasos com a la imatge. Primer ens podr&#237;em demanar... quina &#233;s la capacitat de cada una de les botelles?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; (feis-ne una estimaci&#243; abans de seguir llegint!)
&lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aqu&#237; teniu les capacitats:&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_5620 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH300/vi_02-b372c.jpg?1787779741' width='500' height='300' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;1,5 l = 3/2 l&lt;br class='autobr' /&gt;
0,75 l = 3/4 l&lt;br class='autobr' /&gt;
0,375 l = 3/8 l&lt;br class='autobr' /&gt;
0,1875 l = 3/16 l&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Si ho observam b&#233; estan en forma de progressi&#243; geom&#232;trica, &#233;s a dir, cada una &#233;s la meitat de la seva anterior.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aix&#242; ja de per si seria interessant: una aplicaci&#243; de les fraccions &lt;i&gt;estranyes&lt;/i&gt; (m&#233;s enll&#224; dels cl&#224;ssics 1/2, 1/4, 3/4) a la vida &lt;i&gt;real&lt;/i&gt;. Per&#242; ara anem pels preus...&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Quina &#233;s la botella m&#233;s barata per litre? &#201;s a dir, si volem comprar-ne una gran quantitat (no fixada), quina &#233;s la que sortiria m&#233;s barata? I quina &#233;s la m&#233;s cara?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; (triau-ne una abans de seguir llegint!)
&lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;br /&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L8xH11/puce-32883.gif?1787760625' width='8' height='11' class='puce' alt=&#034;-&#034; /&gt; &lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aqu&#237; la lectura no &#233;s tan f&#224;cil, ja que hem de dividir el preu de la botella per la seva capacitat en litres per obtenir el preu per litre (a algunes etiquetes hi apareix).&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_5621 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH288/vi_03-d2cfb.jpg?1787779741' width='500' height='288' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Despr&#233;s de fer els c&#224;lculs, aqu&#237; teniu la taula:&lt;/p&gt;
&lt;table&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Capacitat&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Preu botella&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Preu per litre&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;1,5 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;10,64 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;7,09 &#8364;/l&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,75 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;5,99 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;7,99 &#8364;/l&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,375 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;3,85 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;10,27 &#8364;/l&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,187 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;1,77 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;9,45 &#8364;/l&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;
&lt;p&gt;&#201;s a dir, la botella gran &#233;s la m&#233;s econ&#242;mica per litre, i es pot veure que les botelles m&#233;s petites s&#243;n molt m&#233;s cares. Quin seria el preu de cada botella si es mantingu&#233;s la progressi&#243; geom&#232;trica, comen&#231;ant per la m&#233;s barata per litre?&lt;/p&gt;
&lt;table&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Capacitat&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Preu original&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Preu hipot&#232;tic&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;&lt;strong&gt;Difer&#232;ncia&lt;/strong&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;1,5 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;10,64 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;10,64 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;0%&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,75 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;5,99 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;5,32 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;12,6%&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,375 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;3,85 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;2,66 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;44,7%&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td&gt;0,187 l&lt;/td&gt;&lt;td&gt;1,77 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;1,33 &#8364;&lt;/td&gt;&lt;td&gt;33,1%&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;
&lt;p&gt;&#201;s a dir, el preu per litre arriba a ser quasi un 45% m&#233;s car si s'agafa la botella de 0,375 l.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Alerta amb pensar que els preus i la capacitat s&#243;n proporcionals! De totes formes sempre hem de tenir en compte qu&#232; volem consumir ja que, com diu el nostre apreciat Claudi Alsina,&lt;/p&gt;
&lt;blockquote class=&#034;spip&#034;&gt;
&lt;p&gt;&#034;El m&#233;s car &#233;s all&#242; que no arribam a consumir.&#034;&lt;/p&gt;
&lt;/blockquote&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Arbres proporcionats</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Arbres-proporcionats</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Arbres-proporcionats</guid>
		<dc:date>2014-04-01T07:29:36Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Fractal</dc:subject>
		<dc:subject>C&#242;nica</dc:subject>
		<dc:subject>Proporcionalitat</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Hi ha arbres que segueixen models geom&#232;trics senzills, com &#233;s el cas d'aquests arbres de pisos (Araucaria sp.) en qu&#232; f&#224;cilment els podem adaptar un model c&#242;nic, que en la projecci&#243; plana de la fotografia podr&#237;em anomenar triangular. &#201;s aix&#237; que el tra&#231; de les seves branques respecte del tronc principal resulta un s&#237;mil directe amb el teorema de Tales. &#201;s a dir, dins un marges raonables, la ra&#243; entre la longitud d'una branca i la longitud de l'eix central des del naixement de la branca fins al cim, &#233;s m&#233;s (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Fractal" rel="tag"&gt;Fractal&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Conica" rel="tag"&gt;C&#242;nica&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Proporcionalitat" rel="tag"&gt;Proporcionalitat&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_5505 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH375/arbres_1-05b4e.jpg?1787778815' width='500' height='375' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Hi ha arbres que segueixen models geom&#232;trics senzills, com &#233;s el cas d'aquests arbres de pisos (&lt;i&gt;Araucaria sp&lt;/i&gt;.) en qu&#232; f&#224;cilment els podem adaptar un model c&#242;nic, que en la projecci&#243; plana de la fotografia podr&#237;em anomenar triangular. &#201;s aix&#237; que el tra&#231; de les seves branques respecte del tronc principal resulta un s&#237;mil directe amb el teorema de Tales. &#201;s a dir, dins un marges raonables, la ra&#243; entre la longitud d'una branca i la longitud de l'eix central des del naixement de la branca fins al cim, &#233;s m&#233;s o menys constant.&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_5506 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH376/arbres_propor-5bb37.jpg?1787778815' width='500' height='376' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Per tant, aquesta constant de proporcionalitat ser&#224;, per a cada arbre, la que ens dir&#224; quina &#233;s la relaci&#243; de creixement de les branques respecte de l'eix central. En el nostre cas, &#233;s evident que la constant &#233;s inferior a 1 i per tant, les branques tenen un creixement m&#233;s lent que el tronc principal.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&#242; &#233;s que fins i tot, les petites branques de cada branca, tornen presentar un creixement prou proporcional respecte del seu eix secundari, cosa que ens duu a pensar en un model fractal de creixement.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;El arbres de creixement c&#242;nic, solen estar associats curiosament a moltes esp&#232;cies de con&#237;feres, que es diuen aix&#237; no perqu&#232; la seva cap&#231;ada presenti aquesta forma, sin&#243; per la dels seus fruits, &#233;s a dir, les pinyes. &#201;s el cas de algunes esp&#232;cies de xiprers, cedres, avets... o fins i tot pins com el de can&#224;ries.&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_5507 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH375/arbres_2-2a05d.jpg?1787778815' width='500' height='375' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Xiprer de cap&#231;ada c&#242;nica&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Mig batut de xocolata?</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-batut-de-xocolata</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-batut-de-xocolata</guid>
		<dc:date>2012-02-12T08:28:33Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Proporcionalitat</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Al dinar de l'assemblea general, una de les postres m&#233;s sol&#183;licitades fou el batut de xocolata. En Dani, a la dreta, pareix treure comptes de quant de batut li queda a na Maria &#192;ngels, mentre que n'Ant&#242;nia ja va per la meitat. La meitat? &lt;br class='autobr' /&gt;
Les copes c&#242;niques, ja siguin de cava o de batut, sempre han donat molt de joc en el tema de la proporcionalitat. En aquest cas, la copa nom&#233;s abra&#231;a un tronc de con i podem suposar que li falta, aproximadament, el ter&#231; corresponent al v&#232;rtex. Un petit esquema fet (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Proporcionalitat" rel="tag"&gt;Proporcionalitat&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_4539 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH640/jpg_copa-6cc43.jpg?1787762762' width='480' height='640' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Al dinar de l'assemblea general, una de les postres m&#233;s sol&#183;licitades fou el batut de xocolata. En Dani, a la dreta, pareix treure comptes de quant de batut li queda a na Maria &#192;ngels, mentre que n'Ant&#242;nia ja va per la meitat. La meitat?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Les copes c&#242;niques, ja siguin de cava o de batut, sempre han donat molt de joc en el tema de la proporcionalitat. En aquest cas, la copa nom&#233;s abra&#231;a un tronc de con i podem suposar que li falta, aproximadament, el ter&#231; corresponent al v&#232;rtex. Un petit esquema fet amb el GeoGebra ens pot ajudar.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class='spip_document_4541 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH359/jpg_copa_paral-8f08a.jpg?1787762762' width='480' height='359' alt=&#034;&#034; /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;D'aquesta manera, si suposam que el radi inferior de la copa &#233;s r, el radi del nivell del batut ara 2r, i el radi inicial superior de la copa plena 3r, la quantitat de batut contingut en mitja copa (mitja en altura) ser&#224; de 7/26, &#233;s a dir, poc m&#233;s d'un quart. Uns c&#224;lculs que haurien d'estar a l'abast de qualsevol alumne que hagi completat la secund&#224;ria obligat&#242;ria.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Proporcionalitat marina</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Proporcionalitat-marina</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Proporcionalitat-marina</guid>
		<dc:date>2011-10-05T11:37:32Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Proporcionalitat</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Diuen que amb poca llum i sense tr&#237;pode (ni flash) &#233;s ben dif&#237;cil fer fotos que no surtin mogudes. &#201;s el cas d'aquesta imatge, encara que el moviment est&#224; for&#231;at. Es tracta de dos vaixells ancorats que es disposaven a passar una pl&#224;cida nit d'agost vora l'arenal de Sa Canova, a la costa d'Art&#224;. &lt;br class='autobr' /&gt;
En el moment de pr&#233;mer el disparador, vaig fer amb la m&#224; un moviment -pretesament- circular (ja veis el resultat). Per&#242; la pregunta &#233;s: perqu&#232; s&#243;n iguals els dos dibuixos que han fet els sengles llumets de la (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Proporcionalitat" rel="tag"&gt;Proporcionalitat&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_4136 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/jpg_Vaixells-405a7.jpg?1787813538' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Diuen que amb poca llum i sense tr&#237;pode (ni flash) &#233;s ben dif&#237;cil fer fotos que no surtin mogudes. &#201;s el cas d'aquesta imatge, encara que el moviment est&#224; for&#231;at. Es tracta de dos vaixells ancorats que es disposaven a passar una pl&#224;cida nit d'agost vora l'arenal de Sa Canova, a la costa d'Art&#224;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En el moment de pr&#233;mer el disparador, vaig fer amb la m&#224; un moviment -pretesament- circular (ja veis el resultat). Per&#242; la pregunta &#233;s: perqu&#232; s&#243;n iguals els dos dibuixos que han fet els sengles llumets de la part superior dels dos arbres dels velers? Si el de l'esquerra era m&#233;s lluny, no hauria de tenir un recorregut m&#233;s petit?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &#233;s que en aquest cas, el moviment relatiu no &#233;s equivalent. &#201;s a dir, si els dos vaixells haguessin realitzat un moviment id&#232;ntic de pal i fos la c&#224;mera la que estigu&#233;s ben quieta, el llum que estigu&#233;s m&#233;s enfora hauria deixat un recorregut m&#233;s petit a la CCD de la c&#224;mera, perqu&#232; tendria un recorregut angular menor. Per&#242; com que en aquest cas &#233;s la c&#224;mera la que s'ha mogut i, donada la calma que hi havia podem considerar els vaixells quiets, el recorregut &#233;s id&#232;ntic perqu&#232; l'&#250;nic que detecta l'objectiu s&#243;n dos punts de llum que, en moure la c&#224;mera, faran el mateix recorregut angular.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Proporcionalitat al l&#237;mit: identitat.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
