<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_mot=17&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Per qu&#232; els poals de fems s&#243;n rodons?</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Per-que-els-poals-de-fems-son</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Per-que-els-poals-de-fems-son</guid>
		<dc:date>2013-01-03T12:50:54Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>
		<dc:subject>An&#224;lisi</dc:subject>
		<dc:subject>&#192;lgebra</dc:subject>
		<dc:subject>Optmitzaci&#243;</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Recuper aquesta foto, on dues ajudants sol&#183;l&#237;cites s'esforcen en facilitar al m&#224;xim la introducci&#243; de les fulles seques del corral de casa dintre la bossa. Encara eren massa joves per saber que la m&#224;xima superf&#237;cie d'un quadril&#224;ter s'obt&#233; amb el quadrat corresponent. Per&#242; segur que la intu&#239;ci&#243; les allunyava dels rectangles massa allargats. De fet &#233;s un exemple preci&#243;s de c&#224;lcul d'&#224;rea per a un per&#237;metre constant. &lt;br class='autobr' /&gt;
A batxillerat, aquest &#233;s un cl&#224;ssic en l'aplicaci&#243; de les derivades per als c&#224;lculs de m&#224;xims. (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Analisi" rel="tag"&gt;An&#224;lisi&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Algebra" rel="tag"&gt;&#192;lgebra&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Optmitzacio" rel="tag"&gt;Optmitzaci&#243;&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_4995 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH375/millorable-c7fce.jpg?1787813421' width='500' height='375' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Recuper aquesta foto, on dues ajudants sol&#183;l&#237;cites s'esforcen en facilitar al m&#224;xim la introducci&#243; de les fulles seques del corral de casa dintre la bossa. Encara eren massa joves per saber que la m&#224;xima superf&#237;cie d'un quadril&#224;ter s'obt&#233; amb el quadrat corresponent. Per&#242; segur que la intu&#239;ci&#243; les allunyava dels rectangles massa allargats. De fet &#233;s un exemple preci&#243;s de c&#224;lcul d'&#224;rea per a un per&#237;metre constant.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A batxillerat, aquest &#233;s un cl&#224;ssic en l'aplicaci&#243; de les derivades per als c&#224;lculs de m&#224;xims. Per&#242; una altra manera elegant d'enfocar el problema es pot pensar a partir de la f&#243;rmula de suma per difer&#232;ncia, com de fet ja ho f&#233;rem en una &lt;a href=&#034;http://www.xeix.org/Suma-per-diferencia&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;altra mirada&lt;/a&gt;. En haver de multiplicar els dos costats d'un rectangle per saber la seva &#224;rea, sempre es podr&#224; millorar la superf&#237;cie en una quantitat igual a la dist&#224;ncia que separa cada un dels dos costats de la seva mitjana, al quadrat. Aix&#242; &#233;s el que ens diu la suma per difer&#232;ncia, no?&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Clar que si tingu&#233;ssim m&#233;s mans, podr&#237;em canviar el pol&#237;gon i millorar-lo encara m&#233;s en superf&#237;cie &#250;til. Ser&#224; per aix&#242; que els poals de fems s&#243;n rodons?&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Un Consell poli&#232;dric</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-Consell-poliedric</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-Consell-poliedric</guid>
		<dc:date>2009-08-08T02:22:04Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>
		<dc:subject>Combinat&#242;ria</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Dornoch, Esc&#242;cia &lt;br class='autobr' /&gt;
A l'entrada de l'oficina d'informaci&#243; tur&#237;stica del poble costaner de Dornoch hi trobam aquest r&#232;tol, en angl&#232;s i en ga&#232;lic, que ens informa que som a les Highlands, el m&#233;s gran dels 32 Consells administratius en qu&#232; es divideix Esc&#242;cia. A part de la curiositat de la cinquena pot&#232;ncia de dos, el logo de la Comhairle na Gaidhealtachd (per qu&#232; dir-ho en angl&#232;s si tenen llengua pr&#242;pia?) em suggereix dos temes ben interessants i diferents. Un el de la geod&#232;sia i la triangulaci&#243; tan important (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Combinatoria" rel="tag"&gt;Combinat&#242;ria&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_2081 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH350/jpg_Escocia-be6a0.jpg?1787814605' width='480' height='350' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Dornoch, Esc&#242;cia&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A l'entrada de l'oficina d'informaci&#243; tur&#237;stica del poble costaner de Dornoch hi trobam aquest r&#232;tol, en angl&#232;s i en ga&#232;lic, que ens informa que som a les Highlands, el m&#233;s gran dels 32 Consells administratius en qu&#232; es divideix Esc&#242;cia. A part de la curiositat de la cinquena pot&#232;ncia de dos, el logo de la &lt;i&gt;Comhairle na Gaidhealtachd&lt;/i&gt; (per qu&#232; dir-ho en angl&#232;s si tenen llengua pr&#242;pia?) em suggereix dos temes ben interessants i diferents. Un el de la geod&#232;sia i la triangulaci&#243; tan important en el tra&#231;at de mapes fins al segle XX. L'altre, el del desenvolupament pla de l'oct&#224;edre (o dels pol&#237;edres en general). Agafem aquest darrer problema.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Si un fa cas a P&#243;lya i comen&#231;a per posar-se l'exemple m&#233;s senzill, se'n tem que el tetraedre admet nom&#233;s dos desenvolupaments diferents: un en qu&#232; els quatre triangles equil&#224;ters en formen un igualment equil&#224;ter de costat dos, i un altre amb els quatre triangles en l&#237;nia. En ambd&#243;s casos, el per&#237;metre de la figura que s'obt&#233; &#233;s sis.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Pel que fa a l'hex&#224;edre, el cub vaja, ja trobam onze possibilitats. Ja se sap, quan la cosa es complica l'ordre &#233;s molt important. En concret, si un imposa 4 quadrats en l&#237;nia, el problema d&#243;na sis solucions, si imposam l'exist&#232;ncia de tres i nom&#233;s tres quadrats en l&#237;nia, les solucions s&#243;n quatre mentre que evitant el fet que n'hi hagi m&#233;s de dos, nom&#233;s hi ha una possibilitat. En aquest cas tamb&#233; trobam per&#237;metre constant de catorze unitats per a tots els desenvolupaments.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Us atreviu amb l'octaedre? Per qu&#232; el per&#237;metre del desenvolupament pla d'un pol&#237;edre regular ha de ser constant?&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Tr&#237;ptic nadalenc</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Triptic-nadalenc</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Triptic-nadalenc</guid>
		<dc:date>2008-12-19T15:13:12Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Rotonda</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Si l'any passat per aquest temps ens fix&#224;vem en algunes decoracions poli&#232;driques dels carrers de Madrid, aquesta matinada, abans del trenc d'alba, hem captat aquest dodecaedre estrellat al bell capdamunt de les oficines de les Ind&#250;stries Mairata, a la rotonda de la carretera de Manacor a l'entrada de Son Ferriol. Segurament l'&#250;nica estrella de Nadal que cont&#233; la divina proporci&#243; dotze vegades. Una preciositat. Per molts (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Rotonda" rel="tag"&gt;Rotonda&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_1628 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/jpg_Estrella1-2-c472f.jpg?1787816197' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;&lt;dl class='spip_document_1626 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/jpg_Estrella2-abbeb.jpg?1787816197' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;&lt;dl class='spip_document_1627 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/jpg_Estrella3-fcc6c.jpg?1787816197' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Si l'any passat per aquest temps ens fix&#224;vem en algunes decoracions poli&#232;driques dels carrers de Madrid, aquesta matinada, abans del trenc d'alba, hem captat aquest dodecaedre estrellat al bell capdamunt de les oficines de les Ind&#250;stries Mairata, a la rotonda de la carretera de Manacor a l'entrada de Son Ferriol. Segurament l'&#250;nica estrella de Nadal que cont&#233; la divina proporci&#243; dotze vegades. Una preciositat. Per molts d'anys.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Icosaedre truncat futbolista</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Icosaedre-truncat-futbolista</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Icosaedre-truncat-futbolista</guid>
		<dc:date>2006-08-10T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Daniel Ruiz</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Corregit</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>

		<description>&lt;p&gt;Despr&#233;s de la febre mundialista, una mirada matem&#224;tica a aquesta pilota que tantes emocions fa sorgir.&lt;/p&gt;

-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Corregit" rel="tag"&gt;Corregit&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_257 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/Icosaedre_truncat-aa79c.jpg?1787783746' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Icosaedre truncat futbolista&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;br class='autobr' /&gt;
&lt;a href=&#034;http://www1.mma.es/pasarela/wwwi32.exe/%5Bin=wwwisis/playasmap.in%5D?(santanyi%20and%20marmols)&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Cala M&#224;rmols&lt;/a&gt;, Santany&#237;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Si en el m&#243;n dels &lt;i&gt;&lt;a href=&#034;http://en.wikipedia.org/wiki/Archimedean_solids&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;pol&#237;edres arquimedians&lt;/a&gt;&lt;/i&gt; hi hagu&#233;s categories, l'&lt;a href=&#034;http://en.wikipedia.org/wiki/Truncated_icosahedron&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;icosaedre truncat&lt;/a&gt; seria el rei del futbol. Format per pent&#224;gons (12) i hex&#224;gons (20), ha servit des dels anys 60 com a eina per jugar a aquest esport tan popular.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&#242; enguany hi ha hagut una not&#237;cia sorprenent. A l'icosaedre truncat li ha sorgit un competidor: l'&lt;a href=&#034;http://en.wikipedia.org/wiki/Truncated_octahedron&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;octaedre truncat&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Al mundial de futbol d'Alemanya 2006, s'ha utilitzat com a nova pilota el &lt;a href=&#034;http://en.wikipedia.org/wiki/%2BTeamgeist&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;Teamgeist&lt;/a&gt;, que &#233;s equivalent a un octaedre truncat. &lt;br class='autobr' /&gt;
Pareix que les proves f&#237;siques confirmen que la qualitat t&#232;cnica d'aquesta pilota supera a l'anterior rei de la pilota.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Matem&#224;ticament, aquest pol&#237;edre est&#224; format per 8 hex&#224;gons i 6 quadrats, i &#233;s capa&#231; d'omplir l'espai de &lt;a href=&#034;http://en.wikipedia.org/wiki/Image:Truncated_octahedra.jpg&#034; class='spip_out' rel='external'&gt;manera uniforme&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Sigui com sigui, pareix que tardar&#224; bastant en implantar-se com a pilota &lt;i&gt;popular&lt;/i&gt;. Actualment l'icosaedre truncat segueix sent el rei del futbol, &lt;i&gt;de moment...&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Un pol&#237;edre cil&#237;ndric?</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-poliedre-cilindric</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Un-poliedre-cilindric</guid>
		<dc:date>2006-08-03T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Josep L. Pol i Llompart</dc:creator>


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Hotel Carlemany i xarcuteria de Can Juand&#243;, Girona &lt;br class='autobr' /&gt;
Estam esmorzant. Ben al davant meu, una figura poli&#232;drica em desafia. &#201;s una de les originals m&#224;negues d'aire condicionat del menjador de l'hotel. Est&#224; clar -penso- que ha de ser possible construir-la a partir d'un cilindre o, m&#233;s senzill, a partir d'un rectangle de paper apergaminat plegant-lo de manera adient. Els fabricants no es poden complicar la vida amb segons qu&#232;. Per&#242;, com ho podr&#237;em demostrar sense posar-hi la m&#224;? Mentre vaig fent cab&#242;ries, (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_245 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/Girona01-3721f.jpg?1787777004' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Un pol&#237;edre cil&#237;ndric?&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Hotel Carlemany i xarcuteria de Can Juand&#243;, Girona&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Estam esmorzant. Ben al davant meu, una figura poli&#232;drica em desafia. &#201;s una de les originals m&#224;negues d'aire condicionat del menjador de l'hotel. Est&#224; clar -penso- que ha de ser possible construir-la a partir d'un cilindre o, m&#233;s senzill, a partir d'un rectangle de paper apergaminat plegant-lo de manera adient. Els fabricants no es poden complicar la vida amb segons qu&#232;. Per&#242;, com ho podr&#237;em demostrar sense posar-hi la m&#224;? Mentre vaig fent cab&#242;ries, sortim a cercar una mica d'embotit del pa&#237;s per dur a la fam&#237;lia i entrem a la xarcuteria de Can Juand&#243;. La capsa d'uns ous de pag&#232;s (aix&#242; diu l'etiqueta) em recorden el vell recurs:&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_246 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/Girona02-5fb1b.jpg?1787777004' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Un pol&#237;edre cil&#237;ndric?&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Redu&#239;m el problema de la m&#224;nega d'aire a la m&#237;nima expressi&#243; que sigui significativa. Basti un pis de triangles is&#242;sceles. Al damunt i al davall, un mateix pol&#237;gon per&#242; rotats un respecte de l'altre de manera que els v&#232;rtexs d'un estiguin a la perpendicular de les apotemes de l'altre. En aquest cas, un hex&#224;gon; a l'hotel, un oct&#242;gon. Vaja, all&#242; que se'n diu un antiprisma. Per tant, demostrar que es pot construir la faixa lateral de triangles a partir d'un cilindre passaria per demostrar que el per&#237;metre de tots els pol&#237;gons 2n que apareixerien fent totes les seccions horitzontals possibles &#233;s igual al per&#237;metre dels pol&#237;gons base tenint en compte que, necess&#224;riament, la l&#237;nia recta que va des d'un v&#232;rtex superior a un dels v&#232;rtexs inferiors cont&#233; tots els v&#232;rtexs corresponents d'aquests pol&#237;gons 2n. Vos animau? Per cert, el pol&#237;edre de l'hotel t&#233; quelcom d'engany&#243;s: vos pareix que es pot plegar? Si fos aix&#237;, que podria passar amb els ous del pobre pag&#232;s?&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>Una macla quasi transparent</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Una-macla-quasi-transparent</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Una-macla-quasi-transparent</guid>
		<dc:date>2006-02-20T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		


		<dc:subject>Geometria</dc:subject>
		<dc:subject>Rotonda</dc:subject>
		<dc:subject>Pol&#237;edre</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Autopista d'Inca, sortida de sa Cabaneta &lt;br class='autobr' /&gt;
En cristal&#183;lografia, una macla &#233;s aquell agregat mineral constitu&#239;t per dos o m&#233;s cristalls disposats amb una certa simetria. Aquestes unions, les macles, poden ser de contacte o de penetraci&#243;. En el cas m&#233;s senzill, el de contacte, ens trobem amb dos cristalls separats per un pla de simetria. En el cas de penetraci&#243;, els cristalls estan relacionats a partir d'un eix de rotaci&#243;. Una explicaci&#243; senzilla del primer tipus seria que, alhora de encadenar &#224;toms, un (...)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Geometria" rel="tag"&gt;Geometria&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Rotonda" rel="tag"&gt;Rotonda&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Poliedre" rel="tag"&gt;Pol&#237;edre&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_153 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/macla-2-0ded0.jpg?1787795776' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Una macla quasi transparent&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;Autopista d'Inca, sortida de sa Cabaneta&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En cristal&#183;lografia, una macla &#233;s aquell agregat mineral constitu&#239;t per dos o m&#233;s cristalls disposats amb una certa simetria. Aquestes unions, les macles, poden ser de contacte o de penetraci&#243;. En el cas m&#233;s senzill, el de contacte, ens trobem amb dos cristalls separats per un pla de simetria. En el cas de penetraci&#243;, els cristalls estan relacionats a partir d'un eix de rotaci&#243;. Una explicaci&#243; senzilla del primer tipus seria que, alhora de encadenar &#224;toms, un pertorbaci&#243; en el medi trenca la cadena d'agregaci&#243; i passa a tenir una altra seq&#252;&#232;ncia. Per exemple, si els &#224;toms s'encadenaven com&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A - B - C - A - &lt;strong&gt; B &lt;/strong&gt; - C - A - B - C&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;una anomalia pot enlla&#231;ar al B central una altra A, i llavors la seq&#252;&#232;ncia s'invertir&#224; de manera que obtindrem una seq&#252;&#232;ncia sim&#232;trica, quan abans no ho era.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A - B - C - A - &lt;strong&gt; B &lt;/strong&gt; - A - C - B - A&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Podeu imaginar el que passa en 3 dimensions. Evidentment, el tema no &#233;s tan simple perqu&#232; estam parlant d'estructures determinades per les forces interat&#242;miques i llurs orientacions, de la geometria orbital dels &#224;toms que integren el mineral... i tot plegat fa que aquest fet nom&#233;s sigui viable en alguns casos. Casos, emper&#242;, que arriben a donar formes tan belles com la rosa del desert.&lt;br class='autobr' /&gt;
No em sona que el sistema tetra&#232;dric sigui un dels sistemes cristal&#183;logr&#224;fics minerals, per&#242; l'autor/a de la instal&#183;laci&#243; que apareix a la imatge ha volgut maclar dos tetraedres mitjan&#231;ant un eix de rotaci&#243; de 180&#186;. El resultat es pot mirar tamb&#233; com un octaedre estrellat.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
