<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="ca">
	<title>SBM-XEIX</title>
	<link>http://www.xeix.org/</link>
	
	<language>ca</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.xeix.org/spip.php?id_auteur=17&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>SBM-XEIX</title>
		<url>https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L144xH108/siteon0-b283d.png?1787761806</url>
		<link>http://www.xeix.org/</link>
		<height>108</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="ca">
		<title>Marjada lambda</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Marjada-lambda</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/Marjada-lambda</guid>
		<dc:date>2006-01-21T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Susana Hoyo</dc:creator>


		<dc:subject>S&#237;mbols</dc:subject>

		<description>&lt;p&gt;S&#237;mbols escrits a la muntanya!&lt;/p&gt;

-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Simbols" rel="tag"&gt;S&#237;mbols&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;dl class='spip_document_101 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L360xH471/lambda2-38600.jpg?1787786486' width='360' height='471' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;Marjada lambda&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;Cam&#237; de Cala B&#243;quer, Pollen&#231;a.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A vegades ens trobam coses curioses quan anam d'excursi&#243;, com aquestes antigues marjades fetes amb tota cura damunt la vessant d'una muntanya rocosa, aparentment inaccessible. Qui no ha mirat mai una marjada d'aquestes i s'ha demanat qui va ser capa&#231;, amb les eines d'un temps, de construir aquesta divisi&#243;? &lt;br class='autobr' /&gt;
En tenim una de ben curiosa que es pot veure anant a Cala B&#243;quer: &#233;s una enorme lambda!&lt;/p&gt;
&lt;/br&gt;
&lt;p&gt;La lambda, &lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L500xH42/c6a6eb61fd9c6c913da73b3642ca147d-61502.png?1787786486' style='vertical-align:middle;' width='500' height='42' alt=&#034;\lambda&#034; title=&#034;\lambda&#034; /&gt;, &#233;s la onzena lletra del alfabet grec, que va evolucionar a la lletra llatina l. Per&#242; qualsevol matem&#224;tic la recordar&#224; present en moltes p&#224;gines d'apunts de classe, d'exercicis i d'ex&#224;mens, moltes vegades per designar una constant, altres vegades com a variable. En f&#237;sica &#233;s el s&#237;mbol de la longitud d'ona; tamb&#233; &#233;s una antiga unitat de volum equivalent a un microlitre; en fon&#232;tica, el so lateral palatal equivalent al de la ll catalana; els inform&#224;tics l'empren en alguns llenguatges de programaci&#243; per definir funcions an&#242;nimament; i fins i tot, curiosament, nombrosos col&#183;lectius gais l'han adoptat com a emblema. Segur que qui va fer aquesta marjada no se va pensar mai que la gent se la miraria pensant en totes aquestes coses...&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="ca">
		<title>L'escala prodigiosa</title>
		<link>https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/L-escala-prodigiosa</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/L-escala-prodigiosa</guid>
		<dc:date>2006-01-15T08:00:00Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>ca</dc:language>
		<dc:creator>Susana Hoyo</dc:creator>


		<dc:subject>Arquitectura</dc:subject>
		<dc:subject>Espiral</dc:subject>

		<description>&lt;p&gt;Triplement bella, encara que... pr&#224;ctica?&lt;/p&gt;

-
&lt;a href="https://www.xeix.org/cultivar-la-mirada-matematica/" rel="directory"&gt;Cultivar la mirada matem&#224;tica&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Arquitectura" rel="tag"&gt;Arquitectura&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://www.xeix.org/Espiral" rel="tag"&gt;Espiral&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;Santo Domingo de Bonaval, Santiago de Compostela&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_95 spip_documents spip_documents_left' style='float:left;width:480px;'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L480xH360/escala1-0e3da.jpg?1787795519' width='480' height='360' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;L'escala prodigiosa&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;
&lt;p&gt;L'arquitectura sempre ha estat estretament relacionada amb les matem&#224;tiques. I no fa falta anar molt enfora per trobar aquesta meravellosa joia arquitect&#242;nica, dissenyada per Domingo de Andrade. Es troba al Monestir de Santo Domingo de Bonaval, a Santiago de Compostela, actualment seu del Museo do Pobo Galego. Es diu que aquesta escala &#233;s &#250;nica al m&#243;n, ja que s&#243;n, en realitat, tres escales de caragol conc&#232;ntriques. Cada una de les tres branques de l'escala ens condueix a un dels pisos del convent.&lt;/p&gt;
&lt;dl class='spip_document_96 spip_documents spip_documents_center'&gt;
&lt;dt&gt;&lt;img src='https://www.xeix.org/local/cache-vignettes/L360xH480/escala2-3ff49.jpg?1787795519' width='360' height='480' alt='' /&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;dt class='spip_doc_titre' style='width:350px;'&gt;&lt;strong&gt;L'escala prodigiosa&lt;/strong&gt;&lt;/dt&gt;
&lt;/dl&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
