SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Qui som? > El camí de la fundació > Jornada Inaugural > Els cossos platònics

Els cossos platònics

dissabte 12 de novembre de 2005

L’estrella pentagonal era un dels símbols més preciats pels grecs. De fet, era el símbol distintiu dels Pitagòrics.

JPEG - 81.8 kB
Els cossos platònics

El dia de la Inauguració vam voler retre homenatge a aquest símbol tan matemàtic com és el de l’estrella pentagonal fent-hi una petita aportació. Es va construir una taula amb forma d’estrella pentagonal regular, i en cada una de les puntes hi vam col·locar un dels cinc sòlids platònics.

Cada un dels sòlids anava associat a un dels elements que els grecs consideraven essencials.

- Tetraedre: Foc. Hi vam posar una espelma vermella sobre una base en forma de triangle de Reuleaux (gràcies Claudi, per mostrar-nos aquest triangle).

JPEG - 66.1 kB
Els cossos platònics

- Hexaedre: Terra. Hi vam posar un cossiol amb terra.

JPEG - 75 kB
Els cossos platònics

- Octaedre: Aire. Hi vam posar una bufeta.

JPEG - 73.3 kB
Els cossos platònics

- Icosaedre: Aigua. Hi vam posar un tassó amb gel.

JPEG - 75.1 kB
Els cossos platònics

- Dodecaedre: Èter. Hi vam posar un planisferi.

JPEG - 79.9 kB
Els cossos platònics

Al mig hi vam posar un cercle amb els següents poemes:

JPEG - 72.4 kB
Els cossos platònics

A LA DIVINA PROPORCIÓN

A ti, maravillosa disciplina,

media, extrema razón de la hermosura,

que claramente acata la clausura

viva en la malla de tu ley divina.

a ti, cárcel feliz de la retina,

áurea sección, celeste cuadratura,

misteriosa fontana de mesura

que el Universo armónico origina.

A ti, mar de los sueños, angulares,

flor de las cinco formas regulares,

dodecaedro azul, arco sonoro.

Luces por alas un compás ardiente

Tu canto es una esfera transparente.

A ti, divina proporción de oro.

Rafael Alberti

SONET ALS POLÍEDRES

Cinque corpi in natura son producti,

Da naturali semplici chiamati,

Perchè a ciascum composito adunati

Per ordine concorran fra lor tutti.

Immixti, netti e puri fur constructi;

Quattro elementi e ciel così nomati,

Quali Platone vol che figurati

L’esser dien a infiniti fructi.

Ma perchè el vacuo natura abhorre,

Aristotil, in quel de coelo et mundo,

Per se non figurati volse porre.

Però l’ingegno geometra profundo

Di Plato e d’Euclide piacque exporre

Cinqu’altri che in sfera volgan tundo,

Regolari, d’aspecto iocundo,

Commme vedi, de lati e basi pare

E un altro sexto mai se po formate.

Luca Pacioli

Respondre a aquest article