El primer ministre britànic es disculpa pel tractament a Alan Turing

El passat dia 10.09.2009 el primer ministre de Gran Bretanya, Gordon Brown, es va disculpar oficialment pel tractament que es va donar al matemàtic i informàtic Alan Turing per la seva homosexualitat.

Aquesta disculpa ha estat arran de la iniciativa que es va dur endavant per part de John Graham-Cummig i de la que ens vàrem fer ressò en una notícia anterior.

Aquí teniu la traducció en catalàd’aquest document.

2009 ha estat un any de profunda reflexió - una oportunitat perquè la Gran Bretanya, com a nació, commemori els profunds deutes que tenim amb aquells que van venir abans. Una combinació única d’aniversaris i fets que han renovat en nosaltres aquest sentiment d’orgull i gratitud que caracteritza l’experiència britànica. Abans aquest any he honrat juntament amb els presidents Sarkozy i Obama el servei i sacrifici dels herois que van prendre les platges de Normandia fa 65 anys. I just la setmana passada, commemorem 70 anys des que el govern britànic declarés la seva intenció d’aixecar en armes contra el feixisme i es declarés l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Així que estic encantat i orgullós que, gràcies a una coalició d’informàtics, historiadors i activistes LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals), tinguem una oportunitat enguany de celebrar una altra contribució de la lluita de la Gran Bretanya contra la foscor de la dictadura, la del desxifrador de codis Alan Turing.

Turing era un matemàtic brillant, conegut fonamentalment pel seu treball per desxifrar els codis Enigma. No és cap exageració dir que, sense la seva extraordinària contribució, la història de la Segona Guerra Mundial podria haver estat molt diferent. Ell era certament una d’aquelles persones de les que podem dir que la seva contribució personal va ajudar a canviar el rumb de la guerra. Per això el deute de gratitud que tenim amb ell fa encara més horrible que fos tractat de manera tan inhumana. El 1952 va ser condemnat per "indecència greu" - en efecte, va ser jutjat per ser gai. La seva condemna -i va haver d’enfrontar-se a la infame elecció entre això o la presó- va ser la castració química mitjançant una sèrie d’injeccions d’hormones femenines. Es va suïcidar només dos anys després.

Milers de persones s’han reunit per demanar justícia per Alan Turing i un reconeixement de l’horrible manera com va ser tractat. Tot i que Turing va ser processat segons les lleis vigents en l’època i no podem fer retrocedir el temps, el tractament que va rebre va ser, evidentment, absolutament injust i em satisfàtenir l’oportunitat de dir el greu que em sap i ens sap pel que li va passar. Alan i els altres milers d’homes gai que van ser condemnats tal com ell ho va ser sota lleis homofòbiques foren tractats de manera terrible. Al llarg dels anys milions més van viure amb la por de ser condemnats.

M’enorgulleix que aquests dies s’hagin acabat i que en els darrers 12 anys aquest govern hagi fet tant per fer la vida més justa i igual per la nostra comunitat LGBT. Aquest reconeixement d’Alan com una de les més famoses víctimes britàniques de l’homofòbia és una altra passa molt tardana cap a la igualtat.

Però encara més que això, Alan es mereix el reconeixement per les seves contribucions a la humanitat. Per a aquells nascuts després de 1945, en una Europa unida, democràtica i en pau, és difícil imaginar que el nostre continent va ser una vegada l’escenari de l’hora més fosca de la humanitat. És difícil creure que encara queden persones vives que poden recordar que la gent va poder ser consumida de manera per l’odi -per l’anti-semitisme, per l’homofòbia, per la xenofòbia i molts prejudicis- que les càmeres de gas i els crematoris es van convertir en part del paisatge europeu igual que les galeries i universitats i sales de concert que havien marcat la nostra civilització europea per centenars d’anys. És gràcies a homes i dones que estaven totalment dedicats a lluitar contra el feixisme, persones com Alan Turing, que els horrors de l’holocaust i de la guerra total són part del passat d’Europa i no del present d’Europa.

Així que en nom del govern britànic i en el de tots els que vivim en llibertat gràcies al treball d’Alan em sent orgullós de dir: Ho sentim, et mereixies alguna cosa molt millor.

Gordon Brown