SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Notícies > Declaració universal dels drets humans

Declaració universal dels drets humans

dimecres 10 de desembre de 2008, per  Josep L. Pol i Llompart

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. (Article 1)

Avui, 10 de desembre de 2008, fa exactament 60 anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava i proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans. Un aniversari prou important que ens recorda tot el camí que encara hem de recórrer. Dos apunts.

El 60 hauria de ser, gràcies a sumeris i babilonis, el nombre més important a l’hora de celebrar els aniversaris, perquè tot allò que té a veure amb el recompte del temps corr per dotzenes o seixantenes.

I les matemàtiques ens donen arguments de primera fila alhora de defensar la màxima revolucionària (fixau-vos que l’article primer no és més que una redacció en frase del crit d’liberté, égalité, fraternité).

Ningú amb una ungla de seny ens discutiria que per poder parlar de la dignitat de les persones és condició necessària (i no suficient) tenir un bocí de pa cada dia per tothom.

JPEG - 111.5 kB

El ham sandwich theorem ens fa una mica de llum sobre aquest aspecte. Sobre un mateix pla, dues distribucions diferents presenten sempre una línia recta que separa les dues per la meitat. Tres distribucions amb volum a l’espai (pa, cuixot i formatge, per exemple), tindran sempre un pla que separa les tres per la meitat. Aquest teorema fou enunciat per Steinhaus el 1938, demostrat per Banach poc després com a corolari del Teorema de Borsuk-Ulam, i provat finalment per a n>3 per Stone i Tuky el 1942.

És a dir, que si consideram dues distribucions (persones i recursos) sobre una superfície esfèrica (el món), aquest teorema ens garanteix que podem dividir persones i recursos sense moure res ni ningú en dues parts iguals. I després, cada meitat és susceptible d’aplicació del teorema. Arribaríem així, a parts iguals de recursos per persona... sense moure ningú! Bell no? La realitat, tristament, va encara per una altra banda...

Respondre a aquest article