SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Notícies > Cròniques nicaragüenques: curs de formació a docents

Cròniques nicaragüenques: curs de formació a docents

dimarts 20 de setembre de 2011, per  Félix Rodríguez Díaz

El passat juliol (2011) vaig participar a un projecte de cooperació amb l’objectiu de formar docents en actiu del departament de Madriz (Nicaragua). Aquest projecte té una duració inicial de 3 anys i està coordinat per la UIB, la UNAN-Leon i la UCOM (Unidad de Concertación y Cooperación Municipalista). L’any passat, que va ser el primer, es varen tractar diversos temes com, per exemple, didàctica general, currículum i organització de centre. Enguany s’ha tractat la formació en didàctiques específiques i me varen oferir encarregar-me d’un dels mòduls de Didàctica de les Matemàtiques.

Des d’aquí vull reiterar el meu agraïment per haver-me donat aquesta oportunitat tan enriquidora tant a nivell professional com personal. Per altra banda, també ha estat tot un plaer compartir aquest projecte amb l’equip de professors i becàries de la UIB (i CEP de Palma), que m’han demostrat ser unes persones meravelloses.

foto equip UIB

He trobat que pot ser interessant contar-vos l’experiència del curs de formació amb els docents nicaragüencs, així que a continuació faig un resum del desenvolupament de les quatre sessions que férem a la part presencial (16h) del curs.

Sessió 1:

La primera part d’aquesta sessió la varem dedicar a presentar-nos tots els assistents amb dades bàsiques com el nom, el centre educatiu i el nivell i cursos als quals s’imparteix docència. A continuació es va demanar per escrit als assistents que descriguessin les seves expectatives quant al curs i quins continguts els hi agradaria que es tractessin.

Després d’aclarir i consensuar alguns aspectes dels continguts i objectius del curs, es va passar un test anònim als assistents on es tractaven diverses qüestions referents a les creences i concepcions dels docents respecte a les matemàtiques i el seu ensenyament per començar a obrir el debat. Una vegada fet això, es va demanar que apuntessin al dossier com són les seves classes de matemàtiques, descrivint una sessió d’un tema qualsevol. L’objectiu d’aquesta activitat era reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i, a les següents activitats, comparar aquesta pràctica amb el que diu la legislació i alguns dels marcs teòrics de la Didàctica de les Matemàtiques.

Per tant, la següent activitat va consistir en llegir fragments de la legislació educativa de Nicaragua, que havia seleccionat prèviament, per debatre sobre aquests aspectes i comparar-los amb el que s’havia posat a l’activitat anterior. Els assistents varen respondre interessats i va sorprendre que ningú s’havia llegit mai aquests documents (la majoria ni coneixia la seva existència).

A la darrera part de la sessió es va fer una activitat al pati de la seu universitària amb l’objectiu de mostrar un exemple de com se pot dur a terme moltes de les qüestions innovadores que varen aparèixer als textos i als debats.

mesura

A aquesta activitat es varen tractar continguts matemàtics com la mesura, unitats de mesura (convencionals i no convencionals) i conversió, l’estimació, els nombres decimals i les seves operacions, les figures planes, les aproximacions, ...
Vaig poder constatar a aquesta sessió que la majoria dels docents presenten mancances greus de coneixements bàsics en la matèria.

L’activitat s’havia planificat convenientment per a que sortissin continguts variats. Aquest era un dels objectius i mostrava una de les recomanacions metodològiques que havia aparegut abans: la interconnexió dels continguts. Altres qüestions metodològiques que s’exemplificaren amb aquesta activitat varen ser: el paper del docent com a guia del procés sense donar directament les solucions als problemes que sorgeixen, el paper actiu de l’alumne, la connexió dels continguts amb la vida real, la interrelació entre alumnes, la realització d’activitats obertes, ...
Sembla que aquesta activitat va agradar molt als assistents.

Sessió 2:

Aquesta sessió va començar amb la lectura i reflexió d’un document que vaig facilitar on s’explicaven els principis metodològics de l’Educació Matemàtica Realista, un marc de referència per poder analitzar i planificar la docència de l’assignatura de Matemàtiques. Es varen explicar aquests principis amb exemples d’activitats que mostraven l’aplicació dels mateixos i gran part de la sessió es va dedicar a mostrar com podem transformar poc a poc les activitats que fan els docents a les seves classes en activitats que incloguin els aspectes metodològics tractats. Per exemple, varem tractar com podem transformar una activitat tancada sense context en una activitat oberta amb context.

Es va llegir i debatre també un document on una professora de matemàtiques, que porta el seu fill a una escola on l’ensenyament de les matemàtiques es basa en l’aprenentatge dels algoritmes estàndard de les operacions bàsiques d’una manera mecànica i tancada, relata el canvi que es produeix en el seu fill quan el canvien a una altra escola amb metodologies més obertes i on deixen els nins seguir les seves estratègies personals per fer les operacions. Aquest text també va encetar el debat vers l’ensenyament de les matemàtiques basades en algoritmes estàndard tancats com un producte final d’altres que els alumnes han d’aprendre sense entendre els fonaments del seu funcionament. També es varen tractar diverses estratègies personals per al càlcul mental.

Per acabar la sessió es va fer una activitat que exemplifica l’anomenat principi de reinvenció guiada on es veu com l’alumne, amb la guia del professor, és qui descobreix els continguts com a contraposició a un ensenyament on és el professor qui mostra els continguts als alumnes.

poliedres

Aprofitant que un dels temes que va sorgir (i que vaig poder detectar com una deficiència greu) és el quasi inexistent accés a recursos per emprar a l’aula, es va fer aquesta activitat amb objectes de l’entorn: vaig dur a l’aula escuradents i llepolies (que perfectament es poden substituir per pals i fang en cas de no tenir accés a aquests objectes) per construir políedres. A partir de les construccions que varen fer els assistents, el docent feia preguntes i proposava problemes de manera dirigida per a que fossin ells els que arribassin al resultat de la propietat cercada: la fórmula de Euler per als políedres.

Sessió 3:

Varem començar aquesta sessió mostrant, debatent i exemplificant altres propostes metodològiques que varen quedar pendents a la sessió anterior com, per exemple, les situacions d’investigació a l’aula de matemàtiques i l’aprofitament de qualsevol dubte i inquietud que sorgeix dels alumnes per poder fer aquest tipus d’activitats.

Després varem començar a parlar d’un altre tema fonamental dins l’ensenyament de les matemàtiques: la resolució de problemes. La discussió va sorgir a sessions anteriors, però a aquesta varem tractar d’una forma més explícita què entenem per problema i introduirem la diferència entre el que consideram un exercici i el que consideram un problema. A continuació varem tractar les fases de la resolució de problemes de George Polya i varem debatre diverses propostes metodològiques que pot fer el docent a cada fase per ajudar els alumnes a ser més competents en la resolució de problemes.

classe

Aprofitant que un dels docents va contar que feia poc una alumna li va plantejar un problema a classe, el vaig proposar a tot el grup per poder exemplificar molts dels aspectes debatuts. Casualment, el problema que varen proposar no tenia solució (o millor dit, la solució del problema era dir que és impossible aconseguir la situació que es cercava), fet que va anar molt bé per tractar un altre tema que va sorgir a la sessió anterior: no proposar sempre problemes amb una única solució “bonica” i preparada, sinó també proposar problemes amb múltiples solucions o, com era el cas, problemes "sense solució". Per tant, una vegada que vaig justificar que no era possible trobar una solució al problema proposat (cap docent va intentar raonar que no era possible i tots varen emprar el temps en cercar possibles solucions), vaig fer modificacions al problema, creant d’altres que proposava a la classe com a noves situacions d’investigació. D’aquesta manera es va mostrar també com, aprofitant un problema que ha sorgit de la classe, podem modificar les condicions d’aquest per dirigir-lo cap a altres continguts que ens puguin interessar a un determinat moment.

Finalment, per acabar aquesta sessió, com que el primer dia alguns dels docents varen manifestar el seu interès per conèixer recursos lúdics, es varen explicar alguns jocs per fer a classe de matemàtiques: trucs de matemàgia, cartes, dominó, bingo, ...

Sessió 4:

Des de la segona sessió dedicava temps de classe a que els docents anotessin a un full aquelles qüestions i propostes que es tractaven al curs i que trobassin que podien anar incloent a la seva pràctica diària d’aula. Aquesta sessió es va dedicar a fer un llistat de totes aquelles coses que havien apuntat i afegir allò que trobassin que era interessant.

Una vegada que varem donar per terminada aquesta llista (veure document adjunt), vaig explicar en què consistia la part no presencial del curs, l’aplicació a l’aula: agafar d’aquesta llista els elements que cada docent consideri que pot incorporar a la seva pràctica docent, fer una planificació d’una unitat didàctica amb aquestes innovacions, després dur-la a l’aula i redactar una memòria de com ha anat l’experiència per enviar-me-la.

grup classe

Finalment, abans de sortir a l’acte de clausura, es va repartir als docents els mateixos tests de creences i concepcions sobre les matemàtiques i el seu ensenyament que es va passar el primer dia. Això em permet comprovar si s’ha produït o no cert progrés en els docents assistents al curs. Per acabar, es varen emplenar els qüestionaris d’avaluació del curs.

A l’acte de clausura els docents del meu grup me varen mostrar el seu agraïment en forma d’obsequi: un quadre d’artesania local.

Conclusions personals:

Aquest tipus de projectes de cooperació, a més de molt necessaris i útils per al desenvolupament de l’educació d’un país com Nicaragua, consider que són insuficients quant a la duració i a la població de docents a la que arriba aquesta formació bàsica. Hem de tenir present la situació des d’on partim, que les coses no canvien mai d’un dia per l’altre i que aquest projecte té una sèrie de limitacions, però que al mateix temps inicia un camí segurament molt profitós, fins i tot amb repercussions a les administracions competents.

Per altra banda, aquest projecte també ha servit per detectar necessitats i mancances dels docents nicaragüencs com, per exemple, la impossibilitat de la majoria d’ells d’accedir a llibres per poder formar-se i actualitzar els seus coneixements (que en alguns casos són molt pobres) o trobar recursos per poder emprar a les seves classes. Des del meu punt de vista, això és una mancança molt greu i s’haurien de dirigir molts dels esforços en aquest sentit. Segurament és inimaginable el ventall de possibilitats que obriria que (almanco) els docents tinguessin un accés decent a Internet i una formació en com emprar-la amb fins auto-formatius i educatius.

Hi ha feina per fer encara!

Documents adjunts

1 Missatge

Respondre a aquest article