Una post d’estovar

Carrer Llarg, Santa Maria

8:30 d’un dissabte cristal·lí de juny. A l’aiguavés del darrere de Can Buc hi feineja en Joan, un dels darrers mestres que peguen foc al forn cada nit. Des de la llinda del portal, el voladís de la teulada de la casa de l’enfront em sorprèn amb matemàtica senzillesa: arcs de circumferència pertot arreu. Encadenats de teula que bravegen de sinusoides. Gafes de canal que projectades somien mesures patró. Fils que esdevenen eixos àvids de punts de tall d’una punxant funció periòdica. Rajos de sol que xopen l’escena i dibuixen les penombres d’un crepuscle cilíndric. I a la senalla, aquelles petites coques de patata, una ensaïmada i un pa moreno que només fa un parell d’hores estovaven a les posts de l’obrador. Omnipresents arcs de circumferència.