Inici > Cultivar la mirada matemà tica > Una funció esmorteïda
Quan un cercle o cilindre roda sobre un pla, quina és la distà ncia que separarà dos contactes consecutius entre el terra i un punt concret del perÃmetre d’aquest cilindre? Una manera de fer-ho seria midar-ho directament sobre aquella superfÃcie fent una marca (petita taca) de tinta en un punt del perÃmetre del cilindre de manera que, en fer-lo rodar, deixà s dues marques (taques petites) sobre la superfÃcie esmentada.
Això és el que ha passat amb les rodes d’aquest cotxe (i alguns anteriors) sobre l’asfalt. Potser les marques deixades aquà són més grolleres, però palesen allò més important: no hi ha mesures exactes sinó més o menys precises. Com podrÃem minimitzar l’error en la mida? Doncs simplement, en comptes d’intentar cercar el punt mitjà de dues taques consecutives (i aquà tendrÃem un à mbit preciós per a treballar l’estadÃstica) ho podrÃem fer midant la distà ncia entre dues taques llunyanes i dividint pel nombre d’intervals presos.
A més, el grà fic de la superfÃcie de cada taca en funció de la distà ncia al bassiot original ens presenta una preciosa i evocadora funció esmorteïda.