SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > Una estrella primera

Una estrella primera

dimarts 3 de gener de 2006, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes: Estrella Història de les matemàtiques
JPEG - 208.5 kB
Una estrella primera

Son Joan Arnau, Lloret.

Heus ací la setena entrega. Set és primer. La suma de tres (atributs de la divinitat) i quatre (elements de la materialitat). Una de les constants en la numerologia sagrada de totes les grans religions. Lligat al sentit de la totalitat, set són els dies de la Creació o de la setmana, els savis de Grècia, les meravelles del món, les portes de l’Infern, els Cels que cobreixen el món o els turons que congriaren Roma. Set foren les arts lliberals, conjunció del quadrivium d’Arquites (música, aritmètica, geometria i astronomia) i del trivium de Zenó (gramàtica, retòrica i dialèctica), de les quals en tenim una representació escultòrica prou interessant sota el sepulcre de Ramon Llull a Sant Francesc de Palma.

Set és, a més, el nombre de costats del primer polígon no construïble segons les regles clàssiques i, per això, un dels problemes més antics i atacats de la geometria grega.

Relacionat amb la trisecció d’un angle, fou abordat per la majoria de geòmetres il·lustres. El mateix J. Kepler acceptà, sense provar-ho, la impossibilitat de tal construcció. En les seves Disquisitiones Arithmeticae, Gauss demostrà que es podia construir l’heptadecàgon i alguns altres polígons. Un poc més tard, Wantzel demostrà que el conjunt proposat per Gauss (en el qual no hi havia l’heptàgon), contenia efectivament tots els polígons construïbles.

No és curiós que el carretó de batre (tradicionalment atribuït al llorità Montserrat Fontanet) utilitzi aquest nombre essent com són tan bons de fer el de sis (que segurament rodaria prou malament) o el de vuit (que tal vegada no capolaria a bastament)?

Respondre a aquest article