Inici > Cultivar la mirada matemà tica > Tot mirant la Lluna
25 de juliol de 2012, quart creixent. La llum de ponent ajuda a marcar bé el relleu de la mitja lluna que ara podem gaudir. L’altra mitja potser està de dol. Ahir va morir Neil Armstrong, la primera persona que -amb Edwin Aldrin i Michael Collins- va deixar la seva petjada a la Lluna un 20 de juliol de 1969.
Quan els Estats Units es varen plantejar seriosament la cursa espacial per trepitjar la Lluna, van fer "la llista de coses" que necessitaven per poder culminar-la amb èxit. En l’apartat de "coses que necessitam i no tenim" hi havia el de prou gent preparada en matemà tiques. Per això, 10 anys abans, es va encarregar a Walt Disney una pel·lÃcula de dibuixos animats que ajudà s a prendre gust al jovent per les matemà tiques. Aquest és un dels motius d’existència del "Donald en el paÃs de les matemà tiques".
Lògicament, la petjada matemà tica simbòlica en la toponÃmia de la superfÃcie lunar és també prou eloqüent: Pità gores, Aristarc, Arquimedes, Hipà tia, Euclides, Newton, Leibnitz, Euler, Descartes, Gauss, Laplace, Kepler, Arago... (podeu mirar la llista completa a la viquipèdia).
Per a vÃdeos que ens ajudin a recordar (als més grans) o a conèixer (per als més joves) aquells dies fantà stics, podeu mirar aquesta recreació o bé aquestes imatges de la NASA on podreu sentir de boca del mateix Armstrong allò de one small step for man, one giant leap for mankind.