SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > Quan els conills saben llegir les hores

Quan els conills saben llegir les hores

dimecres 22 de febrer de 2006, per  Jaume Perelló

Etiquetes: Història de les matemàtiques Lògica Àlgebra
JPEG - 40.4 kB
Central Park, Nova York

Tot sovint als matemàtics i matemàtiques ens agrada jugar amb les propietats de les coses. Un bon exemple d’això s’en pot trobar a l’àlgebra, on exigim que un conjunt amb aplicacions associades compleixi certes propietats. Al final de moltes de les demostracions, els més curiosos, ens demanam si realment feia falta tot allò que exigíem. Feim proves eliminat tal o tal altra propietat, aconseguint, la majoria de vegades, un bon maldecap com a únic premi.

El Matemàtic Charles Lutwidge Dodgson (més conegut com Lewis Carrol) va fer també les seves juguesques. El conjunt triat: "la societat de la seva època", l’aplicació eliminada: "la cordura". D’aquí naixeria l’obra que el faria famós: "Alícia en terra de meravelles". Un seguit de situacions absurdes i intel·ligents similars als raonaments que es gesten dins els cervells dels matemàtics quan intenten deduir resultats eliminant una o altra hipòtesis que al final resulta ser necessària.

La fotografia que acompanya aquest escrit està feta a Central Park, Nova York, a una grandiosa escultura d’aram dedicada al conte de Lewis Carrol. El que veis a la fotografia nomes n’és una petita part. En ella podeu veure el conill que Alícia va seguir pel forat que la faria arribar a la terra de les meravelles. El principi d’una història que en llenguatge matemàtic començaria així: "Suposem que existeix un conill que sap llegir les hores a un rellotge analògic..."

La gent pensa que els matemàtics som bojos i potser tenen raó. Som tan bojos com ho pot ser qualsevol poeta.

Respondre a aquest article