SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > Omnes ferunt, ultima necat

Omnes ferunt, ultima necat

dijous 2 de febrer de 2006, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes: Història de les matemàtiques Aritmètica
JPEG - 181.8 kB
Omnes ferunt, ultima necat

Sa Muntanya, Puigpunyent.

Quin sistema de numeració empraven els habitants prehistòrics de les illes Balears? No ho sabem, com tampoc no sabem la seva llengua. A més, segurament, si en sabéssim una, sabríem l’altra. Nogensmenys, la invenció de l’escriptura està lligada a les matemàtiques. L’escriptura, una de les atribucions humanes més preuades, nasqué a Babilònia fa més de 4.000 anys per necessitats estrictament comptables. Als sumeris devem el fet de mesurar el temps i les coordenades angulars per dotzenes i seixantenes. Després, amb els romans, es va recular en aquest aspecte i vàrem haver d’esperar fins l’any 1202 perquè Leonardo Pisà ens digués que era ben hora d’apuntar-nos al sistema decimal posicional indo-aràbic. No es estrany, idò, que mig mil•leni després, a Mallorca, encara hi hagués qui mesclava els dos sistemes. Fixau-vos quina delícia: 6, 7, 8, 9, 10, X1, X2. Com tants d’altres nins, quan la meva filla gran aprengué a comptar més de quinze, tot d’una es va llançar: disset, divuit, dinou, “dideu”. Lògica en estat pur.
(El títol de l’article correspon a la màxima llatina habitual als rellotges de sol -que no aquest- i que es pot traduir -parlant de les hores- com allò de "totes feren, la darrera mata")

Respondre a aquest article