SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > Enganar el mostassaf

Enganar el mostassaf

diumenge 26 de febrer de 2012, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes:
JPEG - 201.2 kB

Al diari ARA de fa uns quants dies, trobam aquest acudit o vinyeta de Jordi Duró. Diu a dalt i abaix:

  • Vara de mesurar la cultura espanyola
  • Vara de mesurar la resta

A mi, particularment, no em queda clar el missatge. Potser la imatge gràfica fa referència a alguna notícia recent de la qual no en tenc constància, o no he sabut relacionar. Sigui com sigui, trob que la imatge és molt suggestiva.

Ja sabem que la vara (com la cana o el pam) és una mesura tradicional de longitud i que, com tota mesura, requereix d’un patró. Els patrons tradicionals s’adoptaven per conveni en el marc d’una comunitat (ciutat, illa, regne, estat...) i normalment tenien a veure amb les mesures corporals del senyor o rei que les establia. A Mallorca, és paradigmàtic el cas de la quarterada de superfície (7.103 m2) que segons diu el llibre de les quarterades, venia de fer un quadrat que tingués per costat quaranta braces de lo senyor rei En Jacme.

I clar, el fet que dues ciutats properes tenguessin dues mesures del mateix nom però de diferent longitud era un problema que dificultava el comerç.

Què vol dir en aquest cas que la vara de mesurar la cultura espanyola sigui més gran que l’altra? Que tenim més cultura? Això seria gairebé prendre la vara com una mena de pictograma proporcional. A més vara, més cultura. Indicaria, de qualque manera, una crítica al xovinisme, a l’auto-bombo. Però suposem, per un moment, que la cultura espanyola i la resta tinguessin la mateixa longitud. Això voldria dir que amb la primera vara, la cultura espanyola en faria, per exemple, 10. Però la mateixa quantitat de cultura mesurada amb l’altra vara, en faria per exemple 3 vegades més. És a dir, 30. I per tant, ara estaríem davant de la crítica precisament contrària. És a dir, que som massa exigents amb allò espanyol i que sempre valoram més la resta.

O potser no és cap de les dues i hi ha un terç exclòs?

* El mostassaf era la persona encarregada de vetllar per la correcció estàndard de les mesures emprades en el comerç.

1 Missatge

  • Enganar el mostassaf 27 de febrer de 2012 a les 01:13, per  Félix RD

    Una vinyeta molt interessant des del punt de vista matemàtic. Es podria demanar a la gent què entén a partir d’aquesta imatge i veure si a la societat hi ha la suficient competència matemàtica en qüestions relacionades amb la mesura com per entendre el que suposadament vol transmetre l’autor (també podríem demanar-li el que vol dir, per sortir de dubtes).

    Des del meu punt de vista, la primera interpretació no és correcta perquè la vara no és cap representació (i molt manco directament proporcional) del que es vol mesurar.

    La segona interpretació sí que la trob encertada, llevat del comentari "Però suposem, per un moment, que la cultura espanyola i la resta tinguessin la mateixa longitud.". La crítica és igualment vàlida independentment de si les dues coses que volem mesurar tenen o no la mateixa grandària. Perquè el que suposa emprar dues vares de mesurar de distinta longitud és que no podem comparar directament els nombres de les mesures obtingudes sense comparar les longituds de les vares emprades.

    En qualsevol cas, emprar una vara més llarga per mesurar "la cultura espanyola" implica obtindre nombres més petits (necessitam més cultura espanyola per fer una unitat) i, per tant, quan ho comparam amb els nombres obtinguts (sense unitats) de mesurar "la resta" de coses el que es fa, erròniament des del punt de vista de la mesura, és infravalorar la primera.

    A més podem dir que la relació entre la longitud de la vara de mesurar i el nombre obtingut a la mesura és inversament proporcional (una vara amb el doble de longitud que una altra obtindrà a la mesura exactament la meitat del nombre obtingut amb la segona).

    Pot ser una bona activitat per fer a classe, mantenint la idea i canviant si volem el context per fer-lo més proper als alumnes.

    Salutacions.
    Félix.

    Respondre a aquest missatge

Respondre a aquest article