SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > El gat d’Schrödinger

El gat d’Schrödinger

dijous 16 de juliol de 2009, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes: Simetria Vinyes i vi
JPEG - 125.6 kB

Restaurant ses Porxeres, Bunyola

Llegit des del paradigma d’un català estàndard, el títol d’aquest article pot fer referència a l’animal domèstic -el Felis catus- que emprà com a recurs per a la seva paradoxa Erwin Schrödinger. Però també es pot interpretar, des de la varietat dialectal mallorquina, com la síndrome etílica que podria haver agafat un dels millors científics del segle XX si hagués ingerit el contingut de les dues botelles de cava de la fotografia (i perdonau l’anacronisme). Resulta, emperò, que un dels possibles efectes d’anar gat, o moix, és el de la visió doble, cosa que té molt a veure amb la paradoxa esmentada. Anem a pams.

La paradoxa coneguda com el gat d’Schrödinger és un experiment mental i fou formulada en l’àmbit de la mecànica quàntica devers el 1935. El tema ha fet vessar rius de tinta i ha copsat l’interès de la majoria de grans pensadors de la talla de R. Penrose o S. Hawking.

La paradoxa parteix del postulat quàntic que l’estat d’una partícula subatòmica (i per tant, susceptible de ser tractada com una ona) es pot definir per superposició lineal de diferents estats (equacions), cosa que amb el model probabilístic a la mà, es pot interpretar estrictament com que una mateixa partícula pot ser a diferents llocs alhora (mentre no la interferim amb una mesura = col·lapse). A l’experiment, Schrödinger genera una espècie de correspondència entre els dos estats possibles d’una partícula subatòmica i els d’un gat, a saber, viu o mort. Però pot un gat estar viu i mort alhora? Per un primer tast d’aquesta paradoxa podeu veure aquest vídeo o llegir el magnífic (i dens) llibre de Ramon Lapiedra Els dèficits de la realitat i la creació del món, publicat el 2004 per la Universitat de València.

Talment la imatge de les dues botelles, que semblen respectar la simetria fins i tot en el reflex, per devers Milano hem trobat un altre estat d’ona coherent amb aquesta secció de mirada matemàtica: Images for mathematics La nostra partícula bessona?

Respondre a aquest article