SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Cultivar la mirada matemàtica > Aucells són qui no van sols,...

Aucells són qui no van sols,...

dissabte 24 de desembre de 2005, per  Josep L. Pol i Llompart

Etiquetes: Geometria Lògica Natura
JPEG - 210.6 kB
Aucells són qui no van sols,...

Son Gotleu, Palma


... ans van tota hora ensems, axí com són coloms e estornells (Ramon Llull).

Ningú no dubtarà mai, mirant el conjunt d’un arbre, si aquella fulla és o no seva. La pregunta deixarà de ser trivial en el moment que ens facin classificar en esbarts disjunts els estornells paralitzats a la imatge: tindrem ara, com a mínim, una sèrie d’elements dubtosos. Si el que volem agrupar en classes són els clústers d’humitat condensada dels núvols, la gent ens començarà a mirar malament. I quan proposem de destriar i classificar els elements que formen el complementari blau de fons, definitivament ens haurem quedat sols. Fins a 1964, la teoria de conjunts dictava que quan un element era caracteritzat, o bé pertanyia a un conjunt, o bé n’estava exclòs. Filla de la teoria de conjunts de G. Cantor, la teoria dels conjunts borrosos creada per l’enginyer azerbaitjanès L. Zadeh ens surt a camí per auxiliar-nos. A partir d’ara, un element podrà pertànyer “una mica” a un conjunt i, alhora, “una mica” a un altre. Per això, la lògica difusa permet escometre el problema de l’ambivalència, tan freqüent en les situacions reals. La subjectivitat o vaguetat no són ara un problema. Des dels treballs primigenis implementats per Zadeh al MIT o a la Universitat de Columbia dels EEUU fins a les modernes rentadores domèstiques, la teoria dels conjunts borrosos en proporciona una eina més per anar superant l’horror vacui del caos.

Respondre a aquest article