SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Agenda de l’SBM-XEIX > Cap a un món lliure d’armes nuclears?

Cap a un món lliure d’armes nuclears?

dimecres 14 de maig de 2014, per  Biel Frontera

Aquests dijous 15 de maig de 2014, Francesco Lenci, professor de la Universitat de Pisa i membre del Consell Nacional de Recerca italià, impartirà una conferència sobre la situació de les armes nuclears i les conseqüències pel nostre món. La conferència tindrà lloc al CaixaForum Palma (Plaça de Weyler, 3) a les 20:00 h,

JPEG - 320.9 kB

Aquesta és la presentació de la conferència:

A 59 anys del Manifest Russell - Einstein ( 955) i 44 del Tractat de No Proliferació (TNP,1970), l’article VI estableix que tota potència nuclear es compromet a celebrar negociacions de bona fe sobre mesures eficaces relatives al cessament d’una pròxima carrera d’armes nuclears i el desarmament nuclear, així com un tractat de desarmament general i complet sota un control internacional estricte i efectiu, després del llarg i desastrós període del president Bush per al control dels acords bilaterals i multilaterals sobre el control d’armaments, l’objectiu del desarmament nuclear sembla finalment de nou, el centre atenció dels Estats Units i la Federació Russa .

Entre les moltes qüestions que s’abordaran en el curt i llarg termini, perquè aquest camí conclogui amb l’eliminació de totes les armes nuclears un dels més urgents és el de l’ enfortiment del règim de no proliferació horitzontal de les armes nuclears. Seria molt important la ratificació del Tractat per a la Prohibició de totes les proves nuclears (CTBT Comprehensive Test Ban Treaty). Aprovat el setembre de 1996 el Tractat que estableix una xarxa de més de dos-cents centres d’observació que poden registrar les proves atòmiques, però encara no està en vigor. Serà només 180 dies després d’haver estat ratificat per un grup de 44 "estats clau". Fins ara, encara alguns dels "estats clau", incloent els Estats Units, Iran, Israel i la Xina no han ratificat el tractat , i la Índia, Pakistan i Corea del Nord que ni tan sols s’han inscrit .

També cal tenir el coneixement que fins i tot si aquests primers passos cap al desarmament Nuclear dels Estats Units i Rússia permetessin arribar a una reducció significativa de les seves accions i propers passos cap a un món lliure d’armes nuclears (Nuclear Armes món lliure , NWFW ) dependria de la capacitat de canviar de negociacions bilaterals a les negociacions multilaterals, la participació de tots els països posseïdors d’armes nuclears . Per aquesta raó, és absolutament necessari "devaluar" les armes nuclears, de fet refutar la idea que la possessió d’armes nuclears és una eina per al "prestigi " i una font de seguretat, denunciar obertament les armes nuclears com a armes de genocidi.

6 Missatges

  • Cap a un món lliure d’armes nuclears? 15 de maig de 2014 a les 01:44, per  Joan Pons

    Me pensava que aquesta era una pàgina de matemàtiques....

    Respondre a aquest missatge

    • Les matemàtiques són part del nostre món 15 de maig de 2014 a les 07:04, per  Miquel

      M’agradaria recordar-li al comentarista que demana si això és una pàgina de matemàtiques que les matemàtiques són part del món i NO hi estan a part. Per tant, em sembla perfecte aquesta entrada relacionada amb les armes nuclears. Endavant!

      Respondre a aquest missatge

  • Cap a un món lliure d’armes nuclears? 16 de maig de 2014 a les 02:08, per  Joan Pons

    En tots els meus respectes: les matemàtiques són part del món. Però el món no és part de les matemàtiques (àlgebra de conjunts). Una pàgina del "món" pot tenir continguts de matemàtiques (i d’altres coses) però no la inversa...

    Respondre a aquest missatge

    • Cap a un món lliure d’armes nuclears? 17 de maig de 2014 a les 18:08, per  Ivano Lovat

      Con todo mi mayor respeto, solo quiero señalar este breve escrito:

      “ Il pennello di Darwin.
      Il cervello, la mente e l’origine comune di arte e scienza”

      La cultura è un nuovo “trascendimento evolutivo” nella storia della vita sulla Terra, diceva Theodosius Dobzhansky. Rappresenta una svolta. L’uomo non è il solo agente di questo trascendimento. L’evoluzione culturale interessa diverse specie. Tuttavia il genere Homo imprime una forte accelerazione a questo tipo di evoluzione. E, ancor più, la specie Homo sapiens, grazie a un virtuoso intreccio coevolutivo di cervello, socialità e cultura, intesa come capacità di acquisire conoscenze e di applicarle. L’evoluzione culturale umana subisce un’accelerazione soprattutto dopo che, intorno a 40.000 anni fa, la specie sapiens acquisisce un linguaggio sofisticato che si esprime con la parola, la musica e l’arte. Tutto ciò rende possibile (in un intricato gioco coevolutivo) l’emergere di un pensiero astratto a sua volta sofisticato che consente ai sapiens di costruire “mappe del mondo”. L’arte rupestre è una manifestazione di questa nuova capacità. Con il suo pensiero astratto e la sua capacità di darne rappresentazione, Homo sapiens può iniziare a interrogare la natura e a cercare di comprendere l’ambiente in cui vive, per costruire mappe sempre più dettagliate. E per trasformare le sue conoscenze in tecnologia. Nascono così le prime osservazioni e le prime descrizioni dei fenomeni naturali. Nascono così l’agricoltura, l’allevamento, la protoastronomia, la scrittura, la matematica e, infine, nel periodo ellenistico, la scienza. La più profonda e potente “mappa del mondo” che l’uomo abbia mai creato.

      PIETRO GRECO
      Giornalista científico e scrittore

      Respondre a aquest missatge

    • Per jo està bé... 18 de maig de 2014 a les 03:05, per  Per jo està bé...

      La bomba atòmica i Einstein no tenen relació amb les matemàtiques?

      Respondre a aquest missatge

  • Cap a un món lliure d’armes nuclears? 20 de maig de 2014 a les 04:42, per  Josep Lluís Pol

    Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions que fan viu aquest espai de trobada. Com a un més dins l’equip dels responsables de la web de la Societat, he de reconèixer que també me va sobtar al principi la ressenya de Biel Frontera sobre aquesta conferència. Per tant, entenc perfectament el comentari de Joan Pons. De la mateixa manera que accept la lògica de les altres rèpliques. Preciosa la cita de Greco! Tot això guanyam.

    A mi personalment, la conferència m’ha dut a pensar en la feina matemàtica d’Einstein (i la seva col·laboració amb Russell -vaja un altre matemàtic!- per al tema del manifest), la feina d’Ulam (feu el seu gargot sobre nombre primers en una de les reunions del projecte Manhattan) i von Newman. I també m’ha fet pensar en el comentari de Hardy, a la seva apologia, quan diu que les matemàtiques que són útils, les persones sempre les acabam emprant per fer el mal. No va tenir una vellesa massa optimista...

    Però deia Pitàgores (o algú de la seva escola) que tot és nombre. Tot i que el tema segueix ben obert, aportem la nostra visió als temes importants per a la humanitat. Apostem per una sola Cultura.

    Respondre a aquest missatge

Respondre a aquest article