SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Activitats SBM-XEIX > Feliç Any Ramon Llull i Leibniz 2016

Feliç Any Ramon Llull i Leibniz 2016

dimarts 22 de desembre de 2015, per  SBM-XEIX

El 2016 es compleixen 700 anys de la mort de Ramon Llull. Com a pensador medieval, Ramon Llull integrà en el seu corpus les matemàtiques i feu servir aquestes de manera simbòlica. Robert Pring-Mill, al seu llibre "El microcosmos lul·lià", diu que l’aspecte geomètric d’aquest simbolisme queda reflectit en la Figura Plena, reproduïda per Francesc Sagrera al sepulcre d’aquell en l’al·legoria de la Geometria.

Aquesta figura contendria la quadratura i triangulatura del cercle, és a dir, les tres figures bàsiques d’àrea igual. El triangle és el símbol d’allò diví, com els nombres triangulars, el quadrat és el símbol dels quatre elements terrenals i el cercle ho és de les esferes còsmiques. És ben rellevant que el pintor i monjo zen Sengai Gibon, empràs en un dels seus quadres més abstractes -500 anys després- aquestes tres figures com al·legoria de l’Univers. (Algú ha dit que la perfecció s’assoleix, no quan no hi ha res més a afegir, sinó quan no hi ha res més que llevar.)

Per tot això hem pensat que seria una bona felicitació de Nadal i, especialment per donar la benvinguda a l’any 2016, com si fos gairebé un ornament per a l’arbre, regalar-vos aquesta Figura Plena però en tres dimensions. De la mateixa manera que la figura plana conserva l’area en les tres figures, en tres dimensions hem imposat la conservació del volum en els tres sòlids.

Per a la seva col·locació hem fet coincidir els eixos de rotació ternaris del cub i del tetraedre, de manera que així qualsevol secció dels tres cosos és equivalent i indistingible, cosa que no passa en la Figura Plena plana. (Agraïm a Jordi Bardají la impressió del model en 3D)

Però enguany també celebram el 300 aniversari de la mort de Leibniz i, curiosament, ambdós personatges estan ben relacionats, perquè l’alemany coneix a fons i cita l’obra de Llull.

En paraules d’Eusebi Colomer:

"Tothom sap que la informàtica s’assenta sobre aquesta doble base: la idea d’un calcul lògic i la seva ulterior automatització. Ara bé, ambdues coses formen part, encara que d’una manera un xic rudimentària, del projecte de combinatòria que constitueix un element bàsic de l’Art lul·lià. L’intent de Llull passa després a Leibniz. La seva famosa Dissertatio de arte combinatoria, nascuda de la lectura de L’Ars Magna i de Ilurs principals comentadors. comporta un canvi de perspectiva decissiu en l’enjudiciament el pensament de Llull. Leibniz es el primer a adornar-se de les possibilitats de futur que aquell contenia. El pensador alemany fa seva la idea lul·liana d’un "alfabet del pensament huma" que funcioni. per dir-ho aixi, automàticament, mitjançant la combinació de lletres, i la relaciona amb la seva pròpia idea d’una "mathesis universalis". es a dir, d’una Iògica concebuda com una matematica generalitzada. Segons això, escriu Leibniz, quan sorgeixi una controvèrsia, no hi haurà ja més necessitat de discussió entre dos filòsofs, de la que hi ha entre dos calculadors. N’hi haurà prou amb agafar la ploma, sentar-se a taula i dir-se l’un a l’altre: calculem!"

(Eusebi Colomer, “De Ramon Llull a la moderna informàtica”, Estudis Lul·lians, 23 (1979), pp. 113-135)

Feliç any 2016, any Ramon Llull! I feliç any Leibniz!

2 Missatges