SBM-XEIX
SBM-XEIX
Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX

Arrel de la web > Activitats SBM-XEIX > Activitats finalitzades > Fira de la Ciència 2010 > Fira 2010: 1r dia

Fira 2010: 1r dia

dijous 13 de maig de 2010, per  SBM-XEIX

Dimecres 12 de maig: un quadrat de moqueta marró de 6x6 m espera que alguns membres de la Societat Balear de Matemàtiques se dignin vestir-lo per poder integrar-se a la Fira de la Ciència 2010.

JPEG - 192.6 kB

Només dos cossiols de papir (Cyperus papyrus) donen alguna pista sobre la temàtica de l’estand.

JPEG - 186.6 kB

Fa mitja horeta que el camió de Poraxa ha arribat amb un carregament de lleugeres peces de marès. El Serapeu, temple de Serapis -dut peça a peça del món de la imaginació- comença a prendre forma.

JPEG - 190.6 kB

No hi ha empresa impossible quan els constructors treballen a escarada. Tambor sobre tambor, les cinc peces que componen el fust de cada columna es van superposant a la basa.

JPEG - 181.6 kB

Finalment, el quadrat de 9 columnes que conformen aquesta sala hipòstil·la, queda coronat per sengles capitells que representen la flor de lotus (Nymphaea lotus) encara poncella.

JPEG - 212 kB

Dijous 13 de maig: la posició simètrica de les 10:10 de les busques d’un rellotge modern senyala l’apertura oficial de la fira 2010. Hipàtia cobra vida sota l’atenta mirada d’un alumne de la seva escola neoplatònica. El con d’Apol·loni instrueix els més joves en l’art de les còniques.

JPEG - 227.1 kB

Hiparc, Anaximandre, Euclides, Plató, Aristòtil, Ptolemeu, Pitàgores, la seva dona Teano, Arquímedes... tots els savis antics tenen el seu lloc en els rotllos de la biblioteca alexandrina. Com era d’esperar, el sistema de numeració egipci tant present a parets i papirs, ens mira a través de l’ull d’Horus, el Déu falcó.

JPEG - 195.3 kB

Aquest jove alumne d’Hipàtia explica com el model de Ptolemeu (s. II dC) ha aconseguit explicar els moviments estranys que alguna de les estrelles viatgeres (planetes) descriu en la seva òrbita sobre els fons estel·lar fix.

JPEG - 215.3 kB

Un altre alumne desvetla com els egipcis, vertaders artífexs del temple ara ocupat pels romans, desenvoluparen les seves matemàtiques. Les seves mestres observen el pupil vora un gran rellotge d’aigua: la clepsidra.

JPEG - 195.2 kB

No hi ha res més satisfactori que la divulgació del coneixement. Ho deia l’escriba Ahmes el 1650 aC: Les matemàtiques serveixen per escorcollar la natura i arribar a conèixer tot el que existeix. Ens ho podem perdre?

Respondre a aquest article