Desembocadura del torrent de Pareis, Escorca

calcŭlus, -i, m 1 pedreta, pedrolí, codolell: coniectis in os calculis, CIC, havent-se ficat dins la boca pedrolins. ׀ (med.) càlcul, pedra. 2 pedreta, fitxa [de comptar]. ׀ càlcul, compte: calculos (calculum) ponere (subducere), fer els comptes, calcular; ad calculos uocare, cridar a fer els comptes; si ad calculos eum res publica uocet, LIV., si la república el cridava a justar els comptes (...)

Tal és l’entrada que ens dóna el diccionari de llatí de l’Enciclopèdia Catalana. I és que per això calcular ve de càlcul, és a dir, de fer-ho amb pedres. També per analogia, les peces comptables sumèries, en aquest cas fetes de fang, s’anomenen calculi. Quin llarg camí de llavors ençà. Sàviament els anys omplen l’espai dels somnis / de pedres i senyals, de veus indefugibles / que ens criden a més blau pel pendís de la tarda. (Miquel Martí i Pol)