Prat de Sant Jordi, Palma

Qui -essent infant- no ha dibuixat un hexàgon simplement a partir d’una circumferència marcant els arcs corresponents amb el mateix radi d’aquella?

Els poble sumeri i els savis babilonis, bons astrònoms ells, tenien un sistema de numeració prou especial: el de base seixanta (anomenat per això sexagesimal). La combinació d’aquest sistema numèric amb els sectors circulars procedents d’aquella operació geomètrica del primer paràgraf explicaria prou bé perquè el gir d’una circumferència es va dividir des d’antic en 360º: sis vegades seixanta. Tot i això, alguns enginys militars han traçat també circumferències de 400º encara que aquest sistema no ha fet fortuna.

A més, una coincidència astronòmica reforçaria prou aquest conveni: l’arc d’un grau així traçat correspon amb bona aproximació a un dia en la volta de la Terra al voltant del Sol.

Tant si miram el nostre rellotge com si escorcollam el cel, l’herència dels avantpassats iraquians, tan maltractats avui, ens surt a camí. Una herència de més de quatre mil anys.