Volcà del Croscat, la Garrotxa

El món dels volcans és un món subterrani, perillós, enigmàtic i, tal vegada per això, sempre atractiu. Paisatgísticament, diferent a qualsevol altra cosa.

A primera vista, la relació que puguin tenir aquestes formacions geològiques amb les matemàtiques passa necessàriament per la geometria. D’entrada, el turó que forma la roca volcànica acumulada entorn del punt de surgència és anomenat senzillament con. Quan refreden, les colades de roca basàltica clivellen formant una mena de columnes prismàtiques que poden arribar a grandàries espectaculars. La base més freqüent d’aquestes és la de sis costats. A més a més, els vulcanòlegs han vingut a classificar les emissions volcàniques segons la seva grandària amb uns límits ben curiosos: inferiors a 2 mm, les anomenen cendres, entre 2 i 64 mm, lapil•li i més grans, bombes volcàniques. És casualitat que siguin potències de 2?

Per la fotografia llisquen aquelles classes d’anàlisis a la UIB en què Alejandro Onsalo l’any 1982 ens explicava les famílies de funcions que evolucionaven harmònicament segons uns paràmetres...