[Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX] Fòrum d'Atenes

Contacta'ns | Arrel de la web | Mapa del lloc Web | En resum | Espai privat

Fòrums >

Articles

Fòrum d’Atenes

dimecres 22 de març de 2006 per SBM-XEIX

Traduccions automàtiques: Español | English | Français

Espai per a preguntes i respostes, tant a nivell didàctic com a nivell científic.

El plantejament d’aquest fòrum, totalment obert, és el de servir com espai de trobada per plantejar problemes, qüestions, endevinalles, jocs, propostes didàctiques, etc. relacionades amb les matemàtiques.

Fòrum d'Atenes

Si la varietat i la vitalitat de la secció ho permet, més endavant es poden classificar en subseccions més homogènies.

De moment, el tema és que algú plantegi una pregunta i que altres la responguin. És necessari que totes les intervencions vagin signades amb nom i llinatge(s).

Ah! Però... encara hi ha coses que no sabem? Aquesta és la qüestió! Anima’t i participa.

::8 comentari(s) | Respondre a aquest article

Fòrum d’Atenes 25 d'abril de 2006, per Javi Muñoz Richarte

Hola me nom Javi Muñoz Richarte i soc alumne de quart d’eso de l’institut Josep Sureda i Blanes. Ahir fent un exercisi de trigonometria va sortir calcular la tangent de 22,5 la qual el resultat es: 0’414213562 i em va sonar a l’arrel quadrada de 2: 1’414213562. Això és pura coincidència o tenen algo que veure l’un amb s’altre?

Respondre a aquest missatge

No és casualitat 28 d'abril de 2006, per Dídac Valenciano Gener

Si desenvolupes la fórmula de la tangent de l’angle meitat per 45 graus veuràs que és precís. Una altra forma de veure-ho és jugar amb la construcció de l’octàgon. T’adonaràs que tangent de 45/2 ó 22.5 és precissament arrel de 2 menys 1.

Respondre a aquest missatge

Mesurar l’estabilitat d’una estructura 5 d'abril de 2006, per Margalida Pons i Coll

Temes: Geometria, polígons, arquitectura.

En un curs de geometria del CEP de fa un parell d’anys, el ponent ens va parlar d’una fórmula que permetia quantificar l’estabilitat d’una estructura. Això permetia verificar la rigidesa dels triangles i fer comparacions amb altres formes. En aquell moment, el ponent no la va recordar. Algú la coneix?

Respondre a aquest missatge

Antenes parabòliques que no ho són? 4 d'abril de 2006, per Josep L. Pol i Llompart

Temes: geometria, còniques, telecomunicacions.

Nivell: de batxillerat per amunt...

Quant un feix de raigs paral•lels incideix sobre la superfície d’un paraboloide de revolució paral•lelament al seu eix, tots els raigs reflectits passen pel focus. Aquesta propietat és la que teòricament s’aplica per la construcció de les anomenades antenes parabòliques. I així és quan són relativament grans. Però vos heu fixat bé en les més petites, les més comunes? Resulta, doncs, que el receptor no està mai col•locat en l’eix de revolució, sinó sensiblement més baix. A més, la vorera de l’antena dibuixa un oval pla, la qual cosa implica que no és un paraboloide de revolució. Tot això ho podeu verificar però, per què no s’aprofiten les propietats dels paraboloides en les antenes més petites, quan sembla que són les que més haurien de compensar la poca superfície de recepció?

Respondre a aquest missatge

Les puntuacions d’una diana de dardells 21 de març de 2006, per Josep L. Pol i Llompart

Temes: combinatòria, probabilitat, jocs.

Nivell: Segon cicle d’ESO per amunt...

Algú em va demanar un dia si sabia quin criteri s’havia seguit per fixar les puntuacions que tenen els vint sectors circulars d’una diana de dardells. Sé que hi vaig dedicar l’estona d’un dinar tot sol i que, a part de certes regularitats, no me’n vaig sortir. És un problema interessant i entenc que ha de tenir un component històric per quant la solució possible satisfactòria no devia ser única. L’ordre de puntuacions des de dalt i en el sentit de gir de les busques d’un rellotge és: 20, 1, 18, 4, 13, 6, 10, 15, 2, 17, 3, 19, 7, 16, 8, 11, 14, 9, 12 i 5. S’ho paga fer la representació en rotlo o mirar aquesta pàgina.

Respondre a aquest missatge

Les puntuacions d’una diana de dardells 4 de maig de 2006, per Guillem Àngel Llabrés

Segons he pogut saber, el tema de les distribucions dels números, és un poc misteriós, el realitzà un irlandès, del qual ningú sap donar el nom, intentant posar els números que menys valien al costat dels que més, per evitar beneficiar l’errada. Al no ser un matemàtic no se li va ocórrer una distribució simètrica, més bé si no com a jugador on els posaria per jugar més temps, per exemple el motiu de què només hi hagi dos nombres, el 20 i el 18, en la part superior de la diana, per jugar al "cricket" (un tipus de modalitat de joc), és degut principalment a què tirar a la part superior de la diana és bastant més cansat que tirar a la part inferior, i com que la majoria dels jugadors són destres, suposant que sempre es col·loca centrat el jugador és menys costos tirar a la dreta del jugador, on està el 18, 17 i el 15 que rectificar a l’esquerra on es troba el 16 i el 19. Aquesta pareix una de les raons que hom més accepta.

Respondre a aquest missatge

Incògnites i porcelles... 21 de març de 2006, per Pep Lluís Pol i Antònia Martorell