Pinta de moro (Dipsacus fullonum) Torrent de Coanegra, Marratxí.

La logarítmica equiangular i l’arquimediana. Però també el sis, el nou, el cent jeroglífic egipci, el gargot d’Ulam, el creixement d’un ammonit, el d’un caragol, el d’una fulla de falguera, l’ullal del narval, les banyes del mufló, l’espiritrompa d’una papallona, el nervi auditiu, una cuca de Manacor atemorida, la poncella de la trompetera, i la del lliri d’aigua, o la del de platja, la trajectòria d’una partícula carregada elèctricament en un camp magnètic, la bobina d’un generador, la nostra galàxia, la veïna Andròmeda, l’absorció d’un satèl·lit per un planeta, el vòrtex d’un cap de fibló, el d’una borrasca, el d’un anticicló, o el de l’aigua que escapa per un desguàs, el puny estret, un cadell de fil, la corda d’un rellotge, la d’una baldufa, un rodet de fotos, o de paper d’escusat, una bala de palla cilíndrica, una ensaïmada, un braç de gitano (pastisser), una palmera (també de forn), el cordat d’un esportí, el d’un venta-focs, el d’una estormia, el trenat d’un paner, el tornejat d’una escudella, la música d’un vinil, la voluta d’un violí, els papirs hebreus, el logo del grup Blanquerna, el del Museu de Ciències Naturals de Sóller, el de Plaça 18... quin vertigen d’espirals.