El llibre de la naturalesa està escrit en el llenguatge de les matemàtiques (Galileo Galilei)

El dia a dia

Pinzellades de cultura matemàtica

La passió és una emoció intensa profundament humana. I tots sabem que la passió s’encomana. Aquesta pot ser, per tant, una eina magnífica i imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Però és difícil transmetre aquesta passió (i arribar a tothom) des de la fredor d’un currículum de les matemàtiques que es basi només en continguts teòrics. L’enfocament competencial ha millorat molt el paradigma de l’ensenyament en aquest sentit.

La idea d’aquesta secció és anar oferint als docents petites pinzellades de cultura matemàtica que permetin als docents humanitzar el seu coneixement. Això mirarem de fer-ho relacionant idees o conceptes matemàtics universals amb altres aspectes històrics, biogràfics, geogràfics, tecnològics... i sempre que sigui possible, amb algun aspecte particular en l’àmbit de les Illes Balears.

En aquest sentit, procurarem facilitar sempre que sigui possible alguna fotografia original, alguna anècdota, etc. Quan no s’indiqui el contrari, les fotografies són pròpies i es poden utilitzar lliurement.

Articles d’aquesta secció

  • El pentàgon regular

    30 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    La figura geomètrica més abundant en un món humanitzat és sens dubte el rectangle (hem de pensar que el quadrat està inclòs dins la categoria dels rectangles). Però no ens costaria gens trobar triangles (torres d’alta tensió, bastides...) o, fins i tot, hexàgons (la secció de molts llapis i bolígrafs, algunes rajoles, caseres d’abella...). En canvi, si pensam en el pentàgon, la tasca se’ns apar complicada. Dins el món humanitzat, gairebé impossible. Però si ens hi fixam, la natura ens ofereix alguns (...)

  • Jugar als daus

    7 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    (Daus de la ciutat romana de Pollentia, Alcúdia, Mallorca)
    Els jocs de daus han acompanyat la humanitat fa més de 5000 anys. Els daus més antics que es conserven provenen de Xahr-i Sokhta, ciutat antiga al sud-est de l’actual Iran, i podrien ser de principis del 3r mil·leni aC. Aquests daus ja presenten la típica numeració amb puntets de l’1 al 6.
    Encara abans, ja a finals del 4 mil·leni aC, trobam representacions a l’Egipte predinàstic d’un joc de fitxes i daus, el senet, que podria haver (...)

  • Els nombres de Fibonacci

    6 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    (Representació escultòrica de Fibonacci, obra de Giovanni Paganucci -1863- ubicada al cementiri monumental de Pisa. Imatge de lliure distribució extreta de pxhere.com)
    Fibonacci, el nom del qual era, en realitat, Leonardo de Pisa, feu públic al 1202 un dels llibres més famosos en la història de les matemàtiques: el Liber Abbaci. Aquest llibre és especialment important perquè impulsa definitivament la substitució dels nombres romans pels nombres indoaràbics a Europa (ja hi havia hagut incursions (...)

  • Els anys bixests

    3 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    2020. Enguany és un any bixest. Això vol dir que el mes de febrer ha tingut 29 dies en comptes de 28. I això ho fem, normalment, cada quatre anys. És a dir, l’any 2016 fou bixest i el 2024 també ho serà.
    Quin és el motiu d’aquesta correcció quadriennal? Com explicar-ho als infants? Hom sap que el problema de quadrar el calendaris és que un any (una volta completa de la Terra entorn del Sol) no encaixa amb un nombre exacte de dies (voltes completes de la Terra sobre si mateixa). I com que la mesura de (...)

  • El nombres triangulars

    2 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    Si agafam els nombres més senzills, els nombres naturals, i l’operació més senzilla, la suma, estarem parlant dels nombres triangulars. En efecte, és coneix com a nombre triangular aquell nombre que es pot obtenir sumant els nombres naturals consecutius a partir de l’1. Així, els primers nombres triangulars seran: 1 1+2 = 3 1+2+3 = 6 1+2+3+4 = 10 ...
    El fet d’anomenar-los triangulars fa referència a aquesta bonica relació entre aritmètica i geometria que els alumnes de primària poden fer ben prest, (...)

0 | 5 | 10