Hi havia més imaginació al cap d’Arquímedes que al d’Homer (Voltaire)

El dia a dia

Pinzellades de cultura matemàtica

La passió és una emoció intensa profundament humana. I tots sabem que la passió s’encomana. Aquesta pot ser, per tant, una eina magnífica i imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Però és difícil transmetre aquesta passió (i arribar a tothom) des de la fredor d’un currículum de les matemàtiques que es basi només en continguts teòrics. L’enfocament competencial ha millorat molt el paradigma de l’ensenyament en aquest sentit.

La idea d’aquesta secció és anar oferint als docents petites pinzellades de cultura matemàtica que permetin als docents humanitzar el seu coneixement. Això mirarem de fer-ho relacionant idees o conceptes matemàtics universals amb altres aspectes històrics, biogràfics, geogràfics, tecnològics... i sempre que sigui possible, amb algun aspecte particular en l’àmbit de les Illes Balears.

En aquest sentit, procurarem facilitar sempre que sigui possible alguna fotografia original, alguna anècdota, etc. Quan no s’indiqui el contrari, les fotografies són pròpies i es poden utilitzar lliurement.

Articles d’aquesta secció

  • Les 7 arts lliberals

    1 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    (Representació del Quadrivium al sepulcre de Ramon Llull)
    Quan hom parla de les 7 arts lliberals es refereix al conjunt de coneixements (arts) que conreaven els homes lliures (en oposició al coneixement del poble o coneixement vulgar) i que estaven formats pel Trivium i el Quadrivium.
    Sabem per Aristòtil que el Trivium fou establert per Zenó d’Elea (s. V aC). Aquest conjunt de estava format per la lògica (o dialèctica), la retòrica i la gramàtica. Amb la lògica pensam correctament, amb la retòrica (...)

  • L’arrel quadrada de dos

    31 de març, per Josep L. Pol i Llompart

    (Tauleta babilònica YBC 7289, 1800-1600 aC, Yale Babylonian Collection. Reproducció: Pilar Sastre)
    Dibuixau quadrats de diferents grandàries. Mesurau ara les seves diagonals i els seus costats i feis les divisions d’aquestes dues mesures per a cada quadrat. Descobrireu que la relació diagonal/costat és sempre un mateix nombre, una constant, que s’acosta molt a 1,41... és a dir, a l’arrel quadrada de dos.
    En el cas de la rajola de la fotografia, dividiríem 47/33 = 1,42... una aproximació prou bona. (...)

  • La flor de 6 pètals

    30 de març, per Josep L. Pol i Llompart

    Una de les construccions geomètriques més populars i coneguda des d’antic és la flor de 6 pètals inscrita en una circumferència. El fet que el radi d’una circumferència ens doni exactament la longitud dels costats de l’hexàgon regular inscrit és una propietat que els alumnes poden i han d’experimentar des del seu primer contacte amb un compàs.
    A Mallorca (i a tot el món), quan una planxa ha de deixar passar l’aire, sovint li es practicada aquesta figura. És el cas de cisternes, portes de rebost, (...)

  • Els nombres dels rellotges

    26 de març, per Josep L. Pol i Llompart

    (Rellotge mecànic de 1739 esculpit en pedra viva al campanar de l’esglèsia de Binissalem)
    Els primers testimonis escrits sobre la construcció de rellotges apareixen a Mesopotàmia (cultures sumèria i babilònica, fa uns 4000 anys). Si els rellotges tenen 12 hores i cada hora 60 minuts (i cada minut 60 segons), és perquè la gent que els inventà utilitzava aquest sistema de numeració, el sistema sexagesimal. La base del seu sistema numèric era el 60. El 12 era una base auxiliar.
    El cas és que, per (...)