Abans de fer les meves primeres preguntes, arribaren els llibres amb milers de respostes. No sé preguntar. (David Jou)

El dia a dia

Pinzellades de cultura matemàtica

La passió és una emoció intensa profundament humana. I tots sabem que la passió s’encomana. Aquesta pot ser, per tant, una eina magnífica i imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Però és difícil transmetre aquesta passió (i arribar a tothom) des de la fredor d’un currículum de les matemàtiques que es basi només en continguts teòrics. L’enfocament competencial ha millorat molt el paradigma de l’ensenyament en aquest sentit.

La idea d’aquesta secció és anar oferint als docents petites pinzellades de cultura matemàtica que permetin als docents humanitzar el seu coneixement. Això mirarem de fer-ho relacionant idees o conceptes matemàtics universals amb altres aspectes històrics, biogràfics, geogràfics, tecnològics... i sempre que sigui possible, amb algun aspecte particular en l’àmbit de les Illes Balears.

En aquest sentit, procurarem facilitar sempre que sigui possible alguna fotografia original, alguna anècdota, etc. Quan no s’indiqui el contrari, les fotografies són pròpies i es poden utilitzar lliurement.

Articles d’aquesta secció

  • Monedes

    19 de maig, per Josep L. Pol i Llompart

    (El canvista i la seva dona. Oli sobre taula de Quentin Matsys, 1514. Museu del Louvre, París. Imatge: domini públic)
    Les monedes, o més ben dit, les unitats monetàries, són unitats que permeten mesurar i, per tant, quantificar, el valor mercantil de les coses, mercaderies o serveis. Aquestes mercaderies poden ser produïdes (i llavors la mesura es diu preu) o productores (i llavors la mesura es diu salari).
    Les unitats monetàries són realitats abstractes que permeten, per conveni universal, (...)

  • El camí de Mart

    14 de maig, per Josep L. Pol i Llompart

    (Universum, Flammarion, gravat. París (1888); versió acolorida d’Hugo Heikenwaelder, Viena (1998))
    L’observació del cel ha estat un dels motors històrics de les matemàtiques. No de bades, dins l’estructura del Quadrivium, la geometria estudiava les figures en repòs mentre que l’astronomia estudiava les figures en moviment. Aquesta és la història de les circumferències en moviment.
    La revolució copernicana, el pas definitiu del model geocèntric al model heliocèntric en la concepció del nostre sistema (...)

  • Les escales de caragol

    7 de maig, per Josep L. Pol i Llompart

    (Escala de caragol del castell de l’illa de Cabrera, Illes Balears)
    Les escales de caragol són un element urbà prou comú i molt interessant des del punt de vista matemàtic. Començarem dient que el seu nom popular és embulladís ja que en realitat, les línies de creixement d’un caragol i les de l’escala homònima són prou diferents.
    En el cas del caragol, la línia anomenada espiral s’allunya del centre (o de l’eix de creixement) mentre que en el cas de l’escala, la barana sempre es troba a la mateixa (...)

  • El pentàgon regular

    30 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    La figura geomètrica més abundant en un món humanitzat és sens dubte el rectangle (hem de pensar que el quadrat està inclòs dins la categoria dels rectangles). Però no ens costaria gens trobar triangles (torres d’alta tensió, bastides...) o, fins i tot, hexàgons (la secció de molts llapis i bolígrafs, algunes rajoles, caseres d’abella...). En canvi, si pensam en el pentàgon, la tasca se’ns apar complicada. Dins el món humanitzat, gairebé impossible. Però si ens hi fixam, la natura ens ofereix alguns (...)

  • Jugar als daus

    7 d’abril, per Josep L. Pol i Llompart

    (Daus de la ciutat romana de Pollentia, Alcúdia, Mallorca)
    Els jocs de daus han acompanyat la humanitat fa més de 5000 anys. Els daus més antics que es conserven provenen de Xahr-i Sokhta, ciutat antiga al sud-est de l’actual Iran, i podrien ser de principis del 3r mil·leni aC. Aquests daus ja presenten la típica numeració amb puntets de l’1 al 6.
    Encara abans, ja a finals del 4 mil·leni aC, trobam representacions a l’Egipte predinàstic d’un joc de fitxes i daus, el senet, que podria haver (...)

0 | 5 | 10