Cor primerament sentim e puxes entenem (Ramon Llull)

El dia a dia

RRCC2010-2: El Parc Nacional de Cabrera

dimecres 6 d’octubre de 2010

10:00 del matí (6-10-2010). La mar està tranquil·la i a l’entrellum divisam amb claretat el Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera.

Ens embarcam amb la Debarivi des del port de la Colònia de Sant Jordi, el més meridional de Mallorca. 10 milles ens separen del port de Cabrera.

Després d’una hora de travessia desembarcam al moll del parc, dins una badia gran i protegida, on al llarg de la història s’hi han refugiat vaixells carteginesos, romans, bizantins, àrabs, pirates, cristians...

El nostre guia, en Patxi, comença a explicar-nos la zonificació de tot el parc, les característiques a grans trets...

I començam l’excursió per assetjar el castell. Unes bones rampes amb la vegetació pròpia d’una zona extremadament seca. Destaca la lletrera (Euphorbia dendroides), un arbust que canvia de color segons l’època de l’any.

Ja a la base del castell, aprofitam per observar el sud de Mallorca i l’enfiloll d’illots que hem divisat de camí. Estam vora el cementiri on Patxi ens conta la llegenda del lapa.

L’accés a la part superior del castell es realitza per una estretíssima escala de caragol. La seva funció era tant de l’estalviar espai en la construcció com la de facilitar la defensa de la fortalesa contra els atacants.

Des de dalt, la panoràmica de la badia i de gairebé tot l’arxipèlag és magnífica.

Al final, en haver dinat, ens hem guanyat el bany a la platja del pagès. Talment una guarda de vell-marins (Monachus monachus).

Les sargantanes (Podarcis lifordi) són omnipresents, part d’un ecosistema fràgil però molt ric.

A la vorera, un cormarí (Phalacrocorax aristotelis) adult ens aguaita. Hem tengut ocasió de veure també baldritges (Puffinus puffinus) i algunes gavines. L’ecosistema marí constitueix el 80 % de la superfície del parc.

És hora de tornar, però de camí a Mallorca, abans d’abandonar l’illa de Cabrera, ens espera una grata sorpresa...

... la cova Blava!

Ara toca descansar. El vespre la gent de SEMILLA ens informarà de les varietats agrícoles pròpies de les illes Balears i demà continuarem la ruta. Som pràcticament a l’equador.

Crònica del dia anterior

Crònica del dia posterior

Respondre a aquest article