Si prenen un rectangle de cartró prou allargat i l’anem doblegant en rectangles més petits, podríem obtenir alguna cosa semblant a l’escultura que Tomeu Ventayol realitzà en acer Corten el 1993, i que trobem al carrer d’Alfons el Magnànim, a la rotonda de vora el Conservatori.

Però la imitació així generada, tendria tots els vectors característics dels plànols corresponents coplanaris. És a dir, el sistema format per totes les equacions implícites d’aquestes varietats lineals tindria rang dos (igual que les pàgines d’un llibre).

Si ara mirem l’escultura des d’un altre angle, ens adonarem que Ventayol fa servir quadrilàters no rectangles, la qual cosa dóna a la peça aquella forma que en diuen "ala de corb" i que fa que realment el rang del sistema sigui tres. Per tant, la combinació de tres plans linealment independents ens permetria obtenir qualsevol pla del nostre estimat espai tridimensional.